EPISODI 5

Divendres 22 Agost 2008 (22 08 2008) 10:15 AM

Riiing Riiing

-És per tu, truquen del Jutjat de Guàrdia- em va dir la companya, passant-me l'auricular del telèfon.

- Si? Digui'm?
- Le llamo del Juzgado de Guardia de Detenidos número 3. Tendría que acercarse aquí en Paseo Luis (sic) Companys para hacer una rueda de reconocimiento por los hechos acontecidos el pasado miércoles. Le espera el juez.
- De acuerdo. Deme una hora para organizar la oficina y voy para allá.

A les 13:30 estava esperant l'advocat que em representaria en nom de l'empresa davant dels jutjats. El lletrat baixava expressament de l'Escala interrompent les seves vacances. Per fi arriba, ens saludem i entrem dins. Ens esperem de peu en un dels passadissos. Ens comenten que no caldrà fer la roda perquè no tenen suficients elements amb el físic semblant al de l'atracador. Hi haurà judici urgent: 19 de desembre (urgent?). Llegeixo la pena de presó que demana el jutge i se'm cauen els collons a terra...

EPISODI 4

Dijous 21 Agost 2008 (21 08 2008) 12:30 PM

- Hola, queremos hablar con el director.
- El director está de vacaciones. Qué queríais?
- Venimos por lo de ayer. Qué ocurrió ayer?
- Explicaros antes vosotros mejor. Qué queríais?
- Mi hijo vino ayer y se llevó un dinero que no era suyo y vengo a devolverlo.

¡LA MARE QUE EM VA PARIR! ¡Toca't els collons!
Embolica que fa fort!

-Pase al despacho por favor.

L'escena del despatx no la podré oblidar fàcilment. La imatge d'una mare (acompanyada d'un conegut seu) trencada per la meitat, plorant desconsolada, amb l'ànima a l'alçada del terra, desesperada. Venia a tornar una part molt important dels diners que el seu fill s'havia endut. I per fer-ho s'havia empassat l'orgull i la dignitat, agafar un tren i plantar-se a Barcelona. És l'amor etern d'una mare que donaria la seva vida per salvar la decadència d'un fill amb problemes greus de salut i d'adicció. Aquells 20 minuts xerrant amb ella van ser com una llarga pessigada al cor. Fins que va arribar en Franky que se la va endur a comissaria a declarar.
I jo em vaig asseure a la cadira intentant asserenar-me i analitzant el que havia passat en poc més de 24 hores...

EPISODI 3

Dimecres 20 Agost 2008 (20 08 2008) 12:10 PM

Giro el cap i veig la companya plorant, quasi tremolant. Ens mirem. Estem bé. Amb un "sustu" de can collons al cos però intactes...
Quina sensació més estranya... Ens sentim sols, despullats i amb el cor a 2000 polsacions...
Se succeeixen els esdeveniments: arriben els Mossos, Policia Judicial, Policia Científica (ens ensenyen la placa com a les pelis), Cap de Zona de l'entitat financera, un company d'una oficina propera de recolzament...
Ens presten declaració (agent Francesc, Franky pels amics). La noia pregunta si ella també ha de declarar i en Franky li etziba: sí i depèn de com potser et detindré i tot. Ella somriu. No ho sap però s'acaba d'enamorar del Mosso...

EPISODI 2

Dimecres 20 Agost 2008 (20 08 2008) 12:05 PM

A l'oficina es respira tranquilitat: 0 clients. La companya enganxada al telèfon no és conscient de la que ens caurà al damunt en pocs segons... I jo tampoc...
Fem entrar un home amb ulleres i mirada cansada d'una edat aproximada de 50-55 anys i prim com una canya de pescar. El seu rostre també està repercutit pel pas dels anys o per ves a saber què... Un cop tenim el personatge a dins ens adonem que està fumant. Jo mateix li dic:

"Caballero, aquí dentro no puede fumar"

Ell, obedient, surt al carrer, llença la cigarreta de tabac negre i torna "cap dins".

"Quiero abrir una cuenta"

Després d'un tiki-taka de preguntes curtes per part meva i respostes encara més curtes per part seva, em treu un ganivet de cuina gastat, rovellat. M'amenaça amb la seva mà dreta amb l'arma blanca i amb l'esquerra em treu una bossa negra i em diu que l'ompli de billets. La companya penja el telèfon. Allò no pinta bé. Ha començat l'espectacle!

Li dic que no tenim diners als calaixos. L'home que a més de tenir la mirada cansada ara la té perduda decideix envair el nostre espai. Ganivet en mà, va obrint tots els calaixos (el tenim just al costat!!) com buscant el setè cel, fins que efectivament s'adona que, de moment, està fracassant...

Finalment (pensant bàsicament en la nostra integritat física) s'endú un botí després d'entregar-li uns quants billets de la màquina dispensadora. Fent-ho, evidentment, per petició expressa seva. No hem d'oblidar el petit detall: porta un ganivet a la mà i no sembla que sigui per pelar cebes o trinxar all i julivert. Mentrestant ens va comentant la jugada: que necessita els diners, que no vol fer mal a ningú, que està molt malament...

Ha arribat l'hora de dir adéu també. Com a mínim és educat i es despedeix amb un:

"Adiós y gracias"

I jo penso llavors dues coses.

1. Gràcies i perdona
2. Sort que no ha vingut a esmorzar cap dels companys de birra d'ahir!

EPISODI 1

Dimecres 20 Agost 2008 (20 08 2008) 1:00 AM

I va arribar el moment de dir adéu després d'un parell de cerveses i sopar per Gràcia.

"Ei, que demà hauré cobrat! Qui vulgui que es passi a l'hora d'esmorzar per l'oficina que el convido"