30 de març 2009

GRANS ESCENES DE CINE -6-

Harrison Ford intenta calmar la tensió sexual no resolta existent amb un sentit del ritme dubtós...

Pel·lícula de contrastos en què xoquen dues filosofies de vida oposades. Per una banda la dels excessos de la nostra societat en què els eixos fonamentals són la competitivitat i l'individualisme-egoísme. I per altra, l'encarnada per la comunitat Amish d'austeritat total (antiprogrés tecnològic encaminat a la felicitat del col·lectiu). En el film, el protector (policia, Harrison Ford) passa a ser el protegit (per la comunitat) i s'enamora perdudament de la protagonista femenina de l'escena. Quedava algun dubte?

Witness (1985)

26 de març 2009

I WAS THERE (2)

17-NOVEMBRE-2008, Heliogabal




23 de març 2009

EL REVOLT

Al final d'aquella recta interminable d'aquella carretera comarcal d'aquell indret entre el mar i la muntanya ens vam topar amb aquell revolt pronunciat. Com que aquella carretera d'aquell indret (...) presentava un lleu pendent de baixada el cotxe es va embalar un punt. Tot controlat, vaig dir-me. Ara canviaré de marxa; aquella tercera velocitat esdevindrà en segona perquè el fre motor del vehicle faci la seva feina. Aquells 5 segons abans d'arribar al revolt es van fer eterns i dins del meu cap s'hi van amuntegar uns quants pensaments: "I si ara quan agafi el revolt i giri, em topo frontalment i sense poder reaccionar amb una moto en sentit contrari? I si no és una moto, i és un cotxe? I si no és un cotxe, i és un autocar? I si no és un autocar, i és un tràiler? I si no és un tràiler, i és un rinoceront...?" Per tot això vaig prendre la decisió d'agafar suaument el viratge i........... Els meus ulls van poder contemplar meravellats això...........
(sense perdre de vista, diguem-ne de reüll, aquella carretera comarcal d'aquell indret entre el mar i la muntanya...)

I WAS THERE (1)

20-MAIG-1992, Wembley stadium

04 de març 2009

MALES INFLUÈNCIES

Ja m’ho deia la mama: Vigila amb qui et relaciones, fill!!
I jo va i caic de 4 potes a la trampa.
M’explicaré:
El meu coleguita goodalien l’altre dia em va revelar un dels seus vicis inconfessables: passejar-se per l’FNAC en busca de llibres i CD’s en oferta. En principi em va semblar una bona idea, però ¡¡Alerta, navegants!! ¡¡Això és molt perillós!! (sobretot per les butxaques humils i foradades, com la meva).
I res, què fas un dijous de vacances al matí…? Excursió cap a l’FNAC!!!!!
Us relataré com funciona el tinglado.
Vas passant pels stands que posa (SELECCIÓ FNAC - OFERTES) i de cop hi veus: Dookie de Greenday per 5,95 i penses que un dels grans discos dels 90’s no pot faltar a la teva discoteca particular. Total és barat i per mil peles no s’acaba el món. Molt bé correcte, agafes el CD. No passa res, penses. Però això només és el principi perquè segueixes mirant: Hot Fuss de The Killers per 6,95. Òstia no fotem, per 7 euros tens una de les millors obres d’aquests nordamericans. Vinga l’agafo… Vas fent via i et topes amb infinitat de discos clàssics, més actuals, independents i per un preu ridícul tens disc amb caràtula original (a vegades autèntiques obres d’art) i llibret amb les lletres de les cançons (idem comentari que la caràtula). Foo Fighters, Blur, Bruce Springsteen, The Cranberries, Franz Ferdinand, Alanis Morisette, The Strokes, Eagle Eye Cherry, Radiohead, … Per 6-7 yurops cada disc. I això us ho diu un usuari d’Ares convençut de baixar-se música per Internet i que no et costi ni un cèntim. El desig de convertir físicament en un disc (el que dèiem, original i ben presentat) allò que és immaterial (com la música) va poder amb mi.




Com us deia, perillosíssim, pels pempins que t’hi pots acabar deixant! I adictiu!
A part, hi ha una altra problemàtica a aquesta pràctica: es pot donar el cas de que remenant pels stands del temple FNAC trobis quelcom que et cridi l’atenció i t’agradi especialment i que NO estigui d’oferta (com em va passar a mi). No queda més remei que rascar-se la butxaca encara més i encarir la cistella final de la compra.
Total que la meva primera dosi em va sortir per 45 euros (3 discos i un llibre).
Doctor, ¿és greu, si no me’n penedeixo del què he fet?