tag:blogger.com,1999:blog-200712162024-03-13T07:09:48.965+01:00RECOVERING THE SATELLITES(She sees shooting stars and comet tails)Kurmàhttp://www.blogger.com/profile/13792067221575907497noreply@blogger.comBlogger78125tag:blogger.com,1999:blog-20071216.post-14860246995092087032009-11-15T16:44:00.003+01:002009-11-15T16:52:32.570+01:00LA HISTÒRIA D'UN INICI<div align="justify">Corria el mes de setembre de l'any 1997. El CB IPSI tot just acabava de ser fundat dipositant en l'empresa molts esforços i moltes il•lusions, però amb recursos limitats. Jo acabava d'arribar a la majoria d'edat feia un parell de mesos i l'any anterior me l'havia passsat jugant al júnior "B" del CB Sants a nivell "C". Després de l'escissió amb el club de Sants el 99% dels jugadors formats a IPSI vam desembocar al recentment creat en aquelles dates CB IPSI i així es va aconseguir formar un sènior, un sots-23 i dos júniors. Els tècnics em van donar fitxa de sots-23 i l'entrenador (Fernando Salinas) va decidir que jo jugaria de base (segurament em va escollir per eliminació d'opcions més que per mèrits propis) posició que jo mai havia ocupat. Després d'una pretemporada exigent (la més seriosa fins aleshores) i del treball tècnic i de mentalització per fer de mi un base que cumplís mínimament va arribar el primer partit de la temporada. En aquella època, la federació feia enfrontar el sots-23 i el sènior dels dos clubs correlativament, l'un darrere de l'altre. Així doncs va arribar l'estrena jugant contra el CB Montpedrós en una pista descoberta i jo ocupant la posició més important de l'equip! La de BASE! Aquell partit va ser plàcid i ens vam endur la victòria àmpliament, possiblement de més de 20 punts. A continuació jugava el nostre sènior i, com que anava curt d'efectius (era el primer any en competició) vam quedar-nos 4 sots-23 a doblar i fer banqueta. O això ens pensàvem. Aquell matx va ser llarg i amb moltes alternances fins a arribar el final dels 40 minuts amb un empat al marcador després d'una remuntada dels locals que van forçar la prórroga en l'última jugada. A poc de començar el període extra, el nostre base titular va fer la cinquena personal i va acompanyar al base suplent a la banqueta també amb 5 faltes. Havia de sortir un base a jugar-se les castanyes en un partit amb igualtat màxima. L'escollit vaig ser jo, inèdit en aquell partit fins aleshores. La primera pilota que vaig tocar vaig rebre una tarrascada a la mà del base rival, proper als 30 anys. La segona pilota que vaig tocar vaig anotar un triple. La tercera va ser una altra cistella de 3 punts convertida. I la quarta un altre bàsquet des de més enllà de 6,25. Increible. Ni jo m'ho creia. Però el partit seguia igualat i vam arribar un altre cop empatats a l'última possessió del partit i amb l'esfèrica en poder dels locals (CB Montpedrós). Van errar el seu llançament i no sé com, la pilota va arribar a les meves mans. El partit moria i seguint instruccions de la banqueta i totalment a la desesperada, vaig llançar de mig camp i....................... No, tranquils, la pilota no va entrar. Però l'àrbitre va xiular falta en l'acció de tir amb el cronòmetre ja a zero. Així doncs, sense possibilitat de rebot, em disposava a llençar 3 tirs lliures per desequilibrar la balança. Ficant només un ja guanyàvem. Vaig agafar la pilota (acollonit no ens enganyem), vaig mirar l'anella, vaig apuntar i... vaig anotar el primer, també el segon i vaig errar el tercer. Havíem guanyat!!! Els companys van venir cap a mi i em van apujar a les espatlles del nostre capità. Per un moment em vaig sentir el millor jugador del món, eufòric pel triomf. Ens vam abraçar tots i vam celebrar la primera victòria del nou club.<br />Amb la confiança pels núvols i amb el treball fet durant la setmana següent arribava la segona jornada de lliga. Els dubtes de la pretemporada havien desaparegut i no ens (em) feia por res.<br />Com sempre jugava primer sots-23 i després sènior... La pista com a local era la del Passatge Toledo.<br />Però les coses van com van i la sort ve i va, aleatòriament. El partit del sènior no el vaig arribar a jugar perquè en una desgraciada jugada a les acaballes del partit del sots-23 vaig lesionar-me al genoll (trencament de lligaments encreuats) que em va fer perdre pràcticament tota la temporada. Una forta topada amb un rival va acabar amb el meu any i les meves il•lusions.<br />Després d'aquella campanya, vaig jugar moltes temporades al sènior "B" i una al sènior "A". Vaig viure alguns ascensos de categoria sonats. També un descens. Molts bons moments, també algun d'amarg. Però el que no em treurà ningú és el record d'aquella nit inoblidable de setembre del 1997. El record d'aquell partit, del MEU partit. Va ser l'inici d'una història. És la història d'un inici.</div>Kurmàhttp://www.blogger.com/profile/13792067221575907497noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-20071216.post-78564016720971606292009-07-26T12:36:00.002+02:002009-07-26T12:46:23.432+02:00I WAS THERE (4)16-JULIOL-2009, Jazzbah (Ciutadella)<br /><br /><object width="560" height="340"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/nucgDtMIcxI&hl=es&fs=1&"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/nucgDtMIcxI&hl=es&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="560" height="340"></embed></object>Kurmàhttp://www.blogger.com/profile/13792067221575907497noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-20071216.post-34730132665847988022009-04-20T20:32:00.004+02:002009-04-20T21:07:53.033+02:00¿DR. CANELA O DR. PRADOS?<div align="justify">Es veia venir. I avui per fi he fet cap cap a l'hospital. Una sala d'espera envoltat de cares llargues, passos acoixejats i molt silenci em rebia amb els braços oberts. Magnífic planning per la meva tarda de dilluns! M'han fet passar en una petita habitació on m'han fet preguntes de rigor intrascendents com ara: "Quan tusses et tapes la boca amb la mà?" "Si és així, amb la dreta o l'esquerra?" "Has patit mai dissenteria?" "I de peste angolenya?" (no han estat aquestes exactament però el seu valor mèdic seria aproximat).<br />Jo he contestat, "Vostè perdoni, però és que el que a mi em fa mal és una úngla del peu..."<br />Després de fer un reconeixement manual del meu peu, la metgessa m'ha dit que no hi havia res a fer, que em donava l'adreça de 2 cirurgians i que triés el que em fés més ràbia per fer-li una visita. "Cirurgià?" (he pensat en veu alta?) No he gosat pronunciar la següent frase: "no em poso en mans de cap d'aquests dos carnissers, NI DE CONYA!"<br />Així doncs amics meus: Dr. Canela o Dr. Prados? Dr. Prados o Dr. Canela?<br />(..................)<br />NO HO VEIG CLAR!<br />Em quedo amb el gran, irrepetible i genuí.......... Dr. Malalt!</div><br /><br /><div align="center"><a href="http://www.catimenu.com/mat3.jpg"><img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 477px; CURSOR: hand; HEIGHT: 396px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://www.catimenu.com/mat3.jpg" border="0" /></a><em><span style="font-size:85%;">Dr. Prados i Dr. Canela al quiròfan</span></em></div><div align="center"><em><span style="font-size:85%;">Les bates esterilitzades (i els guants) de les dues eminències asseguren l'èxit de l'operació </span></em></div>Kurmàhttp://www.blogger.com/profile/13792067221575907497noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-20071216.post-16473432670103412772009-04-02T23:49:00.003+02:002009-04-02T23:55:11.850+02:00I WAS THERE (3)<p>19-MARÇ-2009, Bar Suau<br /><br /><object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/iiYEt7mF7Xk&hl=es&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/iiYEt7mF7Xk&hl=es&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object></p>Kurmàhttp://www.blogger.com/profile/13792067221575907497noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-20071216.post-5988087479584183862009-03-30T18:49:00.007+02:002009-03-31T23:32:53.477+02:00GRANS ESCENES DE CINE -6-<div align="justify">Harrison Ford intenta calmar la tensió sexual no resolta existent amb un sentit del ritme dubtós...<br /><br /><object height="295" width="480"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/3p_tvjqSrBk&hl=es&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/3p_tvjqSrBk&hl=es&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="295"></embed></object></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify">Pel·lícula de contrastos en què xoquen dues filosofies de vida oposades. Per una banda la dels excessos de la nostra societat en què els eixos fonamentals són la competitivitat i l'individualisme-egoísme. I per altra, l'encarnada per la comunitat Amish d'austeritat total (antiprogrés tecnològic encaminat a la felicitat del col·lectiu). En el film, el protector (policia, Harrison Ford) passa a ser el protegit (per la comunitat) i s'enamora perdudament de la protagonista femenina de l'escena. Quedava algun dubte?</div><br />Witness (1985)Kurmàhttp://www.blogger.com/profile/13792067221575907497noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-20071216.post-14726545945377884542009-03-26T22:44:00.004+01:002009-03-26T22:54:52.163+01:00I WAS THERE (2)17-NOVEMBRE-2008, Heliogabal<br /><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjir6wJWatt4zbBEEgU6jEhG_3TUIOS6fLRO3yX1NmiV45laV2LLhpDNnbO6loScJtaulGHi2je-IEUSIt6Fk0RHHCAMoOteDRDdX9TqYSoIcJ1P6f6O5rM0Q-FSgMqHWzFdVTO/s1600-h/hallemersonweb.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5317617728604737938" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 225px; CURSOR: hand; HEIGHT: 290px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjir6wJWatt4zbBEEgU6jEhG_3TUIOS6fLRO3yX1NmiV45laV2LLhpDNnbO6loScJtaulGHi2je-IEUSIt6Fk0RHHCAMoOteDRDdX9TqYSoIcJ1P6f6O5rM0Q-FSgMqHWzFdVTO/s200/hallemersonweb.jpg" border="0" /></a><br /><div></div><br /><object height="132" width="353"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=fcba0c7" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object>Kurmàhttp://www.blogger.com/profile/13792067221575907497noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-20071216.post-60397285341124553582009-03-23T20:53:00.004+01:002009-03-23T21:49:05.677+01:00EL REVOLT<div align="justify">Al final d'aquella recta interminable d'aquella carretera comarcal d'aquell indret entre el mar i la muntanya ens vam topar amb aquell revolt pronunciat. Com que aquella carretera d'aquell indret (...) presentava un lleu pendent de baixada el cotxe es va embalar un punt. Tot controlat, vaig dir-me. Ara canviaré de marxa; aquella tercera velocitat esdevindrà en segona perquè el fre motor del vehicle faci la seva feina. Aquells 5 segons abans d'arribar al revolt es van fer eterns i dins del meu cap s'hi van amuntegar uns quants pensaments: "I si ara quan agafi el revolt i giri, em topo frontalment i sense poder reaccionar amb una moto en sentit contrari? I si no és una moto, i és un cotxe? I si no és un cotxe, i és un autocar? I si no és un autocar, i és un tràiler? I si no és un tràiler, i és un rinoceront...?" Per tot això vaig prendre la decisió d'agafar suaument el viratge i........... Els meus ulls van poder contemplar meravellats això...........</div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"><img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 486px; CURSOR: hand; HEIGHT: 251px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://lh5.ggpht.com/atramuntanat/R8BcLxuVLdI/AAAAAAAACoM/015XRWh3i5E/s800/port%20de%20la%20selva.jpg" border="0" />(sense perdre de vista, diguem-ne de reüll, aquella carretera comarcal d'aquell indret entre el mar i la muntanya...) </div>Kurmàhttp://www.blogger.com/profile/13792067221575907497noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-20071216.post-72951616427767809132009-03-23T20:27:00.001+01:002009-03-23T20:31:41.586+01:00I WAS THERE (1)20-MAIG-1992, Wembley stadium<br /><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/1GwtxAFt94o&hl=es&fs=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/1GwtxAFt94o&hl=es&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object>Kurmàhttp://www.blogger.com/profile/13792067221575907497noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-20071216.post-79222924184655967992009-03-04T19:35:00.005+01:002009-03-04T19:43:57.240+01:00MALES INFLUÈNCIES<p align="left"><a href="http://www.ktycat.org/blog/images/the-killers-band-hot-fuss.jpg"><img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 302px; CURSOR: hand; HEIGHT: 278px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://www.ktycat.org/blog/images/the-killers-band-hot-fuss.jpg" border="0" /></a>Ja m’ho deia la mama: Vigila amb qui et relaciones, fill!!<br />I jo va i caic de 4 potes a la trampa.<br />M’explicaré:<br />El meu coleguita <a href="http://goodalien.blogspot.com/">goodalien</a> l’altre dia em va revelar un dels seus vicis inconfessables: passejar-se per l’FNAC en busca de llibres i CD’s en oferta. En principi em va semblar una bona idea, però ¡¡Alerta, navegants!! ¡¡Això és molt perillós!! (sobretot per les butxaques humils i foradades, com la meva).<br />I res, què fas un dijous de vacances al matí…? Excursió cap a l’FNAC!!!!!<br />Us relataré com funciona el tinglado.<br />Vas passant pels stands que posa (SELECCIÓ FNAC - OFERTES) i de cop hi veus: Dookie de Greenday per 5,95 i penses que un dels grans discos dels 90’s no pot faltar a la teva discoteca particular. Total és barat i per mil peles no s’acaba el món. Molt bé correcte, agafes el CD. No passa res, penses. Però això només és el principi perquè segueixes mirant: Hot Fuss de The Killers per 6,95. Òstia no fotem, per 7 euros tens una de les millors obres d’aquests nordamericans. Vinga l’agafo… Vas fent via i et topes amb infinitat de discos clàssics, més actuals, independents i per un preu ridícul tens disc amb caràtula original (a vegades autèntiques obres d’art) i llibret amb les lletres de les cançons (idem comentari que la caràtula). Foo Fighters, Blur, Bruce Springsteen, The Cranberries, Franz Ferdinand, Alanis Morisette, The Strokes, Eagle Eye Cherry, Radiohead, … Per 6-7 yurops cada disc. I això us ho diu un usuari d’Ares convençut de baixar-se música per Internet i que no et costi ni un cèntim. El desig de convertir físicament en un disc (el que dèiem, original i ben presentat) allò que és immaterial (com la música) va poder amb mi.</p><br /><br /><div align="justify"><br />Com us deia, perillosíssim, pels pempins que t’hi pots acabar deixant! I adictiu!<br />A part, hi ha una altra problemàtica a aquesta pràctica: es pot donar el cas de que remenant pels stands del temple FNAC trobis quelcom que et cridi l’atenció i t’agradi especialment i que NO estigui d’oferta (com em va passar a mi). No queda més remei que rascar-se la butxaca encara més i encarir la cistella final de la compra.<br />Total que la meva primera dosi em va sortir per 45 euros (3 discos i un llibre).<br />Doctor, ¿és greu, si no me’n penedeixo del què he fet?</div>Kurmàhttp://www.blogger.com/profile/13792067221575907497noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-20071216.post-20406659805683200322009-01-28T18:55:00.004+01:002009-01-28T19:10:49.124+01:00EPISODI -8-<div align="justify">Malgrat els meus malsons finalment NO hi va haver judici:<br /><br />Malson 1: Entro a la sala a declarar i veig l'atracador que seu a la banqueta dels acusats. Em mira fixament,m'intimida. Giro el cap a la dreta i fixo la mirada en el jutge. No pot ser! El seu cap és el de l'atracador, idèntic. Em refugio en el meu advocat però... també té la cara de l'atracador! I tots els testimonis! I els Mossos d'Esquadra també!! Estic acollonit! Dins la sala hi ha unes 20 persones i totes tenen la cara de l'acusat! Una d'elles m'acosta un mirall. Efectivament jo no me n'escapo. M'he convertit també en l'atracador!!<br /><br />Malson 2: Després d'unes quantes preguntes capcioses dels advocats que em treuen de polleguera, el jutge emet la sentència: "L'acusat queda en llibertats sense càrrecs" Passem a detenir un dels testimonis (JO) per simulació d'atracament i apoderament il·lícit de 1000 euros. Ingrés immediat a la presó per una pena de 15 anys o acompliment de treballs forçats a la comunitat durant 30 anys (neteja de xeringues del barri de les Cases Barates).</div>Kurmàhttp://www.blogger.com/profile/13792067221575907497noreply@blogger.com30tag:blogger.com,1999:blog-20071216.post-51680852186595641112009-01-28T18:21:00.005+01:002009-01-28T18:54:21.731+01:00CONTE (ENDARRERIT) DE NADAL<div align="justify">No acostumo a treballar el dia 25 de desembre. Però ja se sap que en temps de crisi es requereix arrimar "l'hombru" i posar la cara per fer-ne front de la millor manera possible. Així doncs el passat 25 de desembre vaig haver d'agafar el taxi (després de ruixar-lo amb la manguera i passar-hi l'abrillantador) i guanyar-me 4 garrofes extres. Us explicaré el què em va passar. Si m'hi voleu acompanyar...</div><div align="justify"><br /><em><strong>"Aquesta nit faré calaix, n'estic segur. En aquestes dates tan assenyalades el nostre servei està molt sol·licitat. Tothom surt de festa i prefereix pagar un taxi i no desplaçar-se en transport privat. I nosaltres, els taxistes, estem encantats de la vida que així sigui. A més a més, aquests dies ens adaptem a les lleis de l'oferta i la demanda i apliquem una "tarifa" especial als nostres clients. És el nostre particular "aguinaldo", la paga doble.<br />I és que no ens enganyem, les factures s'apilen sobre la taula del despatx i el banc és implacable amb el préstec.<br />M'autoproposo començar la nit tastant els carrers freds que hi ha al voltant de la Pedrera. No trigo a tenir feina. Un home de mitjana edat amb ulleres estrafolàries i que llueix vestimenta de dubtós gust m'aixeca el braç davant d'un dels hotels més cars de la ciutat. He estat de sort, aquest és el clàssic personatge estranger que acostuma a deixar propina llarga... Aturo el cotxe just al seu costat perquè hi pugui pujar còmodament. No m'he equivocat, l'individu parla una llengua estrangera (suposo que anglès) i em demana que el porti al centre de Barcelona. Baixo bandera i.... som-hi!! No sóc dels que habitualment dono conversa als clients; més aviat sóc dels que pensa que ha de ser ell qui ho iniciï. I després, si cal, donar-li corda. En general, prefereixo centrar-me en la ruta a seguir i pensar en les meves coses.<br />Sorprenentment i provinent del seient del darrere, sento una veu potent que comença a entonar una cançó. És l'home estranger que ocupa el meu taxi que treu el cap per la finestra que acaba d'abaixar. Canta fort. Penso que està boig, però ja hi estic acostumat. En 19 anys de professió les he vistes de tots colors i l'experiència em diu que ja ho tenen això la gent que ve de fora. Es pensen que aquesta és terra d'excessos i de vici... El meu anglès escarransit només és capaç de desxifrar les primeres frases de la cançó: "It was a cold and wet December day..." No la conec, però m'agrada, m'enganxa. No hi entenc massa de música però trobo que la melodia és suau i els meus timpans no la rebutgen. Al contrari, quedo embadalit i l'escolto... Miro l'individu pel retrovisor central quan arribem al destí final. Després d'atravessar el carrer Pelai, arribem a Plaça Catalunya. El "concert" privat i en acústic s'ha acabat. M'aturo allà on comencen les Rambles i el meu "cantant" particular treu un bitllet de 100 euros disposat a pagar-me el trajecte. Surt del cotxe ràpid i veloç com si estigués fent tard a algun lloc. No espera el canvi i jo no puc creure'm que la primera propina de la nit superi els 80 euros! Miro bé el bitllet? Serà fals? No ho sembla! Quina sort!!! M'agraden aquests regals de Nadal!<br /><br /><br /><object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/F5WSykwB7Kc&hl=es&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/F5WSykwB7Kc&hl=es&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object><br /><br />Comença a sortir el sol. És tímid i li costa. Acabo de fer l'última carrera de la nit-matinada-matí portant 3 joves a una torre modernista prop del Tibidabo. 20 cèntims de propina per arrodonir els 29 euros... Misèria. Estic cansat, treballar a aquestes hores es fa molt pesat, però baixant per la carretera de l'Arrabassada veig despertar la ciutat i el seu dia de Sant Esteve. Impressiona veure Barcelona des d'aquí! El sol pinta el cel i de tant badar, per un moment perdo el traçat del revolt i envaeixo momentàniament el sentit contrari de circulació. Vigila! Em dic a mi mateix: "Centra't en la carretera que encara et queda molta guerra...". I somric per sota el nas.<br />Com sempre, abans d'anar-me'n cap a casa vaig a fer l'entrepà al bar de sempre. Entro a l'establiment i saludo els seus propietaris. Prenc el diari que hi ha sobre la barra mentre demano una canya i en portada em crida l'atenció la notícia amb lletres gruixides del dia d'ahir. "U2, amb Bono al capdavant, enamora Barcelona". Exactament no em sobta la notícia en si, sinó la foto que ocupa mitja pàgina que la il·lustra...<br />Aquesta cara... Les mateixes ulleres... És el paio de la propina d'aquesta nit! N'estic segur, no en tinc cap dubte. Llegeixo els titulars: "Bono triomfa amb la seva banda en l'estrena de la gira europea que el portarà a ciutats com Milà, París, Londres i Lisboa". "Bono es llueix amb un torrent de cançons espectaculars que fan posar la pell de gallina als 25.000 afortunats que s'agrupaven anit al Sant Jordi".<br />Per un moment em quedo glaçat. M'assec al tamboret de la barra i ordeno les idees que em vénen al cap: ahir a la nit es va asseure un Déu de la música al seient del darrere del meu taxi, em va cantar una cançó només per mi, sense play-back, va imitar la bateria i la percussió fent onomatopeies amb la boca i va deixar-me una propina molt generosa...<br />Penso en explicar-ho a la gent del bar tot agafant el diari i assenyalant la foto, però m'ho repenso; no em creurien. I ara no em ve de gust fer-me el convincent. Potser demà...<br />Pago l'entrepà, també deixo propina i me'n vaig cap a casa amb un somriure de pam. Aquest particular regal de Nadal me'l quedo per mi. Només per mi."</strong></em></div><div align="justify"><br />(HISTORIETA BASADA EN FETS REALS)</div>Kurmàhttp://www.blogger.com/profile/13792067221575907497noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-20071216.post-73548425268545412412009-01-10T22:55:00.012+01:002009-01-12T16:09:59.402+01:00QUEDA PROHIBIDO<a href="http://i116.photobucket.com/albums/o37/Chio18_2006/prohibido-750.jpg"><img style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 506px; CURSOR: hand; HEIGHT: 376px" alt="" src="http://i116.photobucket.com/albums/o37/Chio18_2006/prohibido-750.jpg" border="0" /></a><span style="color:#ff9900;"><strong>Queda prohibido llorar sin aprender,</strong></span><br /><span style="color:#ff9900;"><strong>levantarte un día sin saber qué hacer,</strong></span> <div><div align="justify"><span style="color:#ff9900;"><strong>tener miedo a tus recuerdos.</strong></span><br /><br /></div><div align="justify"><span style="color:#ff9900;"><strong>Queda prohibido no sonreír a los problemas,</strong></span><br /><span style="color:#ff9900;"><strong>no luchar por lo que quieres,</strong></span><br /><span style="color:#ff9900;"><strong>abandonarlo todo por miedo,</strong></span></div><div align="justify"><span style="color:#ff9900;"><strong>no convertir en realidad tus sueños.</strong></span></div><br /><div align="justify"><span style="color:#ff9900;"><strong>Queda prohibido no demostrar tu amor,</strong></span></div><div align="justify"><span style="color:#ff9900;"><strong>hacer que alguien pague tus dudas y mal humor</strong></span></div><div align="justify"><strong><span style="color:#ff9900;"></span></strong></div><div align="justify"></div><div align="justify"><strong><span style="color:#ff9900;"></span></strong></div><div align="justify"><strong><span style="color:#ff9900;"></span></strong></div><div align="justify"></div><div align="justify"><span style="color:#ff9900;"><strong>Queda prohibido dejar a tus amigos,</strong></span><br /></div><div align="justify"><span style="color:#ff9900;"><strong>no intentar comprender lo que vivieron juntos,</strong></span></div><div align="justify"><span style="color:#ff9900;"><strong>llamarles sólo cuando los necesitas.</strong></span></div><br /><div align="justify"><span style="color:#ff9900;"><strong>Queda prohibido no ser tú ante la gente,</strong></span></div><div align="justify"><span style="color:#ff9900;"><strong>fingir ante las personas que no te importan,</strong></span></div><div align="justify"><span style="color:#ff9900;"><strong>hacerte el gracioso con tal de que te recuerden,</strong></span></div><div align="justify"><span style="color:#ff9900;"><strong>olvidar a toda la gente que te quiere.</strong></span></div><br /><div align="justify"><span style="color:#ff9900;"><strong>Queda prohibido no hacer las cosas por ti mismo,</strong></span></div><div align="justify"><span style="color:#ff9900;"><strong>no creer en Dios y hacer tu destino,</strong></span></div><div align="justify"><span style="color:#ff9900;"><strong>tener miedo a la vida y a sus compromisos,</strong></span></div><div align="justify"><span style="color:#ff9900;"><strong>no vivir cada día como si fuera un último suspiro.</strong></span></div><br /><div align="justify"><span style="color:#ff9900;"><strong>Queda prohibido echar a alguien de menos sin alegrarte,</strong></span></div><div align="justify"><span style="color:#ff9900;"><strong>olvidar sus ojos, su risa, </strong></span></div><div align="justify"><span style="color:#ff9900;"><strong>todo porque sus caminos han dejado de abrazarse,</strong></span></div><div align="justify"><span style="color:#ff9900;"><strong>olvidar su pasado y pagarlo con su presente.</strong></span></div><br /><div align="justify"><span style="color:#ff9900;"><strong>Queda prohibido no intentar comprender a las personas,</strong></span></div><div align="justify"><span style="color:#ff9900;"><strong>pensar que sus vidas valen más que la tuya,</strong></span></div><div align="justify"><span style="color:#ff9900;"><strong>no saber que cada uno tiene su camino y su dicha.</strong></span></div><br /><div align="justify"><span style="color:#ff9900;"><strong>Queda prohibido no crear tu historia,</strong></span></div><div align="justify"><span style="color:#ff9900;"><strong>dejar de dar las gracias a Dios por tu vida,</strong></span></div><div align="justify"><span style="color:#ff9900;"><strong>no comprender que lo que la vida te da,</strong></span></div><div align="justify"><span style="color:#ff9900;"><strong>también te lo quita.</strong></span></div><br /><div align="justify"><span style="color:#ff9900;"><strong>Queda prohibido no buscar tu felicidad,</strong></span></div><div align="justify"><span style="color:#ff9900;"><strong>no vivir tu vida con una actitud positiva,</strong></span></div><div align="justify"><span style="color:#ff9900;"><strong>no pensar en que podemos ser mejores,</strong></span></div><div align="justify"><span style="color:#ff9900;"><strong>no sentir que sin ti este mundo no sería igual.</strong></span></div><br /><br /><div align="justify"><span style="color:#66ffff;"></span></div><div align="justify"><em><strong><span style="color:#66ffff;">Pablo Neruda</span></strong></em></div></div>Kurmàhttp://www.blogger.com/profile/13792067221575907497noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-20071216.post-47586446640537329922008-12-18T19:41:00.004+01:002008-12-18T20:28:41.556+01:00EPISODI -7-<div align="justify">Demà dia 19 de Desembre de 2008 és el dia del judici. Recordeu el que va pssar, no? (vegeu episodis anteriors). Estem citats a primera hora del matí.</div><div align="justify">Quan van ocórrer els lamentables fets, els responsables de l'assistència jurídica de l'empresa em van comentar que quan arribés el moment (ja ha arribat!) faríem una reunió amb els lletrats que portaven el cas per preparar l'audiència amb el jutge. Ja em trucarien, vam acabar acordant. Fantàstic! (vaig pensar). El judici és demà; això ha de quedar ben claret, per això ho he especificat a la primera fase que he escrit. Insisteixo perquè ¡atenció! és un matís cabdal que crec que cal deixar ben ressaltat. Doncs bé, els "meus" advocats no m'han trucat. Vaig ser jo el que vaig decidir posar-me en contacte amb ells la setmana passada després de saber via Mossos d'Esquadra l'hora exacta del Judici. Volia xerrar amb ells per pactar un dia per quedar i preparar les meves possibles respostes tot recordant la meva declaració inicial del dia dels fets. La seva resposta va ser: "Cap problema, podem quedar el dia abans, per la tarda, i ho mirem tot". El dia abans... (una mica just vaig pensar, però com a mínim tindré la matèria "fresca"). El dia abans és avui i òbviament no ens hem reunit. La meva trucada d'aquest matí ha anat d'aquesta manera:</div><div align="justify"></div><div align="justify">Riing</div><div align="justify">Riing</div><div align="justify">(després de les tradicionals presentacions telefòniques i resta de frases obviables...)</div><div align="justify"> </div><div align="justify"><span style="color:#ff6600;"><strong>X: "Com quedem demà pel judici que tenim?"</strong></span></div><div align="justify"><span style="color:#ff6600;"><strong>Lawyer: "Demà, com que en principi nosaltres no vindrem... </strong></span></div><div align="justify"><span style="color:#ff6600;"><strong>X: ¿? (Comorrrrrl?) "O sigui hi haig d'anar sol?"</strong></span></div><div align="justify"><span style="color:#ff6600;"><strong>Lawyer: "Sí, no vindrem, perquè l'acusació particular no pot entrar a la Sala" </strong></span></div><div align="justify"><span style="color:#ff6600;"><strong>X: (Candemorrrrrll, al·lucinació en mil colors)</strong></span></div><div align="justify"><span style="color:#ff6600;"><strong>Lawyer: "Podem recordar el que vas dir als Mossos ara per telèfon"</strong></span></div><div align="justify"><span style="color:#ff6600;"><strong>X: (Sí home sí, tranquils. Com que a l'oficina ara no tinc feina, ni pesats que vénen a buscar l'"aguinaldo").</strong></span></div><div align="justify"><span style="color:#ff6600;"><strong>Lawyer: bla bla bla bla. "Escolta'm si vols que vinguem demà, vindrem eh"</strong></span></div><div align="justify"><span style="color:#ff6600;"><strong>X: (aneu a prendre vent - aquí he posat originalment una altra cosa- però preferixo ser elegant). "Sí, vull que vingueu" (curreu una mica)</strong></span></div><div align="justify"><span style="color:#ff6600;"><strong>Lawyer: "Si ho prefereixes... Doncs quedem a les 10 a la porta dels Jutjats"</strong></span></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify">Resumint, demà haig d'anar al Jutjat Penal de Barcelona, trobar-me pressumptament amb els meus advocats, seure al costat d'un tio que em va amenaçar amb un ganivet a cara descoberta, tornar a veure-li el rostre de demacrat, segurament coincidir als passadissos amb els familiars de l'individu, jurar davant la Bíblia que diré la veritat, tota la veritat i res més que la veritat i aguantar estoicament preguntes estúpides d'uns advocats d'ofici.</div><div align="justify">Ah! I encara em fan un gran favor acompanyant-me a la porta de la Sala. Són tant amables...</div>Kurmàhttp://www.blogger.com/profile/13792067221575907497noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-20071216.post-23628394881113654232008-12-14T15:52:00.008+01:002008-12-15T21:06:40.463+01:00LLISTES - 4- Vinagre (i els seus personatges)<div align="justify">1. <strong>Jacobo de Camps Martín</strong>: "pijoteras" hortera resident a la part alta de Barcelona. Els seus esports preferits són el Pitch & Putt, el pàdel, devorar tataky de tonyina i pimplar-se gintònics a una velocitat frenètica. Pateix d'accentuats tics racistoides i classistes. Li encanta fardar del Maserati del papà.</div><p align="justify"><br /><object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/Ls_yv1pyD0A&hl=es&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/Ls_yv1pyD0A&hl=es&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify">2. <strong>Noè</strong>: venedor de gelats i pescador d'una petita localitat de l'Alt Empordà (sembla ser que podria ser Cadaqués). És un gran entusiasta dels insults pensats i fabricats a la República Independent del Cap de Creus. El reconeixereu fàcilment perquè acostuma a portar gorra de mariner i camises gruixudes de quadres.</p><p align="justify"></p><p align="justify"><br /><object height="295" width="480"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/sqh2qaf6Zuc&hl=es&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/sqh2qaf6Zuc&hl=es&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="295"></embed></object></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify">3. <strong>Yeral</strong>: professor de gimnàs obsessionat per tots i cadascun dels músculs que composen el seu cos. Es desespera amb alguns dels seus ineptes alumnes.<br /></p><p align="justify">4. <strong>Gianfranco</strong>: tradicional futbolista italià sobreprotegit per la Mamma. El seu principal objectiu són les ties bones. Molt abans que fer gols en el terreny de joc.</p><div align="justify"></div><p align="justify"><br /> </p><div align="justify">5. <strong>L'home Rar</strong>: la nòvia d'aquest home és imaginària. Només existeix dins del seu cervell. De fet, ella potser sí que existeix pero és invisible a ulls de qualsevol altre mortal que no sigui el nostre Home Rar. Tots dos mantenen diàlegs hilarants, surten a sopar, van de compres... Com una parella "normal", vaja.</div>Kurmàhttp://www.blogger.com/profile/13792067221575907497noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-20071216.post-6632978267977453192008-12-03T22:23:00.003+01:002008-12-04T15:00:33.712+01:00DELICATESSEN<div align="justify">Un nou descobriment: Delicatessen <a href="http://www.icatfm.cat/">http://www.icatfm.cat/</a> (92.5 de 21:00 a 22:00)<br /><br /><span style="color:#ff6600;"><strong>Són moltes les cançons que m'han fet perdre el temps en aquesta vida i n'hi ha hagut moltes que m'han deixat amb la boca oberta més de cinc minuts seguits. Algunes m'han posat la pell de gallina i només dues o tres m'han fet plorar. Al Delicatessen m'agradaria compartir amb tu les cançons del temps perdut, les de la boca oberta i les de la pell de gallina. I no pateixis, perquè les que fan plorar se't plantaran al davant el dia que menys t'ho esperis.</strong></span></div>Kurmàhttp://www.blogger.com/profile/13792067221575907497noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-20071216.post-20966449780697185882008-11-16T23:31:00.004+01:002008-11-17T16:19:59.832+01:00GRANS ESCENES DE CINE -5-<div align="justify">Imagineu-vos que us congelen l'any 1973 per error (només es tractava d'una operació d'extirpació de les amígdales!) i després de 200 anys d'hivernació sou despertats en una societat planificada i orientada que està governada per un dictador imaginari. Sou perseguits perquè sou diferents, perquè teniu idees pròpies i pensaments "revolucionaris". Enmig de la fugida "<span style="color:#ff6600;"><strong>hacia ninguna parte</strong></span>" topeu amb un camp de transgènics alimentat per subestacions elèctriques. Plàtans de la mida de canoes, apis com sequoies i gallines de granja "Kentucky Fried Chicken" suficientment grans com per alimentar qualsevol tribu africana famolenca durant 15 dies.<br />Quina por, no? (Made in Woody Allen)<br /><br /><object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/VfrShu_Lp2A&hl=es&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/VfrShu_Lp2A&hl=es&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object></div><br />The Sleeper (1973)Kurmàhttp://www.blogger.com/profile/13792067221575907497noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-20071216.post-67590307575668568972008-10-31T11:35:00.002+01:002008-10-31T11:41:58.902+01:00LLISTES - 3 - Love of Lesbian1. Universos infinitos<br /><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/VQrnD1_34z4&hl=es&fs=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/VQrnD1_34z4&hl=es&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object><br /><br />2. Noches reversibles<br /><br />3. Maniobras de escapismo<br /><br />4. La niña imantada<br /><br />5. Mi personalidadKurmàhttp://www.blogger.com/profile/13792067221575907497noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-20071216.post-22191419178142798012008-10-22T00:41:00.005+02:002008-11-17T21:14:06.961+01:00FATALITATS<div align="justify">Elll plora com un desconsolat per ella, que l'ha deixat. El que no sap és que exactament d'aquí a 72 hores, a la parada de l'autobús, coneixerà la dona de la seva vida, que s'enamorarà perdudament d'ell només de veure'l. </div><div align="justify"><br />L'home que inverteix en borsa ha guanyat 1 trilió d'euros en accions de Repsol en un sol dia. El que no sap és que demà serà víctima de la seva cobdícia i en perdrà 2, de trilions.</div><div align="justify"><br />El famós futbolista acaba de signar el contracte de la seva vida. No sap però que les seves cames tenen data de caducitat. Li hauran d'amputar l'extremitat inferior dreta dilluns que ve a causa d'una infecció a l'úngla del dit gros del peu que li ha pujat cama amunt. Sempre li quedarà l'esquerra.</div><div align="justify"><br />El malalt terminal fa temps que està trist. Sap que s'està consumint... que això s'acaba... El que no sap és que demà sortirà per la tele la notícia d'uns investigadors islandesos que han trobat la fórmula del fàrmac que li salvarà la vida. Serà molt car? -es preguntarà.</div><div align="justify"><br />La noia dels cabells rossos viu feliç i contenta. No li fa por res. D'aquí a 10 minuts, quan vagi a comprar llet al súper, serà atropellada per una moto. Ella no ho sap però abans de donar-se el cop de cap fatal contra l'asfalt, pensarà que és la dona més afortunada del món. </div><div align="justify"><br />Li acaba de fer un petó. Ella a ell. S'han jurat fidelitat per sempre. Ell li ha promès la Ciutat. I ella l'estrella més brillant de la Galàxia. El que ella no sap és que dissabte vinent, a l'hora de berenar, l'enxamparà in fraganti al seu llit amb la seva germana. Una altra estafa sentimental.</div><div align="justify"><br />Viu més feliç que un gínjol i no té diners. No s'imagina pas que en el pròxim sorteig de la Loteria de Nadal tindrà a les seves mans el dècim guanyador. Ah! Tampoc sap que això serà la seva perdició i que viurà amargat per sempre més per culpa d'aquest "cop de fortuna".</div>Kurmàhttp://www.blogger.com/profile/13792067221575907497noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-20071216.post-48402657491559651552008-10-11T18:49:00.005+02:002008-10-17T19:10:55.816+02:00VIATGE A LA LLUNA<p align="justify"><object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/EsZYqaSc4cU&hl=en&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><embed src="http://www.youtube.com/v/EsZYqaSc4cU&hl=en&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object><br /><br /><br />Aquesta és la història d'un viatge fantàstic a la Lluna. Ella l'estimava i ell li va fer un petó a la mà abans de pujar al zepelí. Un zepelí que els havia de dur a la Lluna en un viatge interespaial per galàxies desconegudes. Mentre es juraven amor etern, un grup de tres mariners mantenien a terra l'aparell amb un sistema rudimentari de cordes i politges. L'esdeveniment es va convertir en una gran festa. Aquell era el primer viatge a l'espai de la història i la gent que s'havia aplegat per veure-ho, ho celebrava tirant confetti i serpentines als viatgers. Una banda de pocs músics amenitzava el moment amb violes i violins. Les màximes autoritats de la regió no volien faltar a la cita. Allà hi eren el batlle, el governador i el bisbe de la província. Aquest darrer no s'acabava de creure com un munt de ferralla podia volar no només pel cel sino per l'espai intergalàctic. Havia arribat el moment de salpar. <span style="color:#ff6600;"><strong>Que empiece el viaje ya!</strong></span> L'aparell s'enlairava i els millors desitjos i propòsits invadien el pensament de tots. El zepelí es mantenia en l'aire gràcies a la seva carcassa metàl·lica aerodinàmica i a dues petites hèlix a la part inferior i una de gran a la part superior. Un tub d'escapament gegant expulsava el combustible utilitzat que s'havia convertit ja en estat gasós, en fum. Des de dalt del zepelí la nostra parella contemplava totes les estrelles de la Galàxia, una a una, amb un telescopi desplegable. També observaven com s'allunyaven del seu planeta blau i s'aproximaven al seu destí final. I premeditadament tots dos van saltar de la nau i queien, queien fent giragonses i tirabuixons en ple espai exterior. Ho havien calculat bé i al cap de poc aterrarien a la Lluna gràcies a un paraigües que feia també les funcions de paracaigudes. Fantàstic! El que no havien planejat era l'aparició d'una sèrie de criatures hostils només aterrar en territori llunar. Amb el mateix paraigües multiusos es van defensar com van poder dels petits monstres. Quan els colpejaven, misteriosament s'evaporaven. Però ells eren majoria i van aconseguir atrapar-los i lligar-los. La mort de la nostra parella semblava segura però van idear un pla de fugida que es va culminar escapant del satèl·lit a corre cuita amb un coet que era prop d'on eren. I van atravessar l'espai a més de 100 quilòmetres per hora (<span style="color:#ff6600;"><strong>128 per ser exactes</strong></span>). I van recórrer milions d'estrelles i planetes fins ara mai vistos. Quan la benzina es va haver acabat, van caure en picat, enfonsant-se en un mar . I allí van conèixer Neptú. El rei del Mar els va oferir hospitalitat i protecció davant dels perills de les seves profunditats i els va convidar a espectacles protagonitzats per sípies lletges, calamars de mil tentacles, estrelles de mar i pops gegants. Es va fer tard i havia arribat l'hora de marxar i ho van fer amb una bombolla gegant impulsada per dues sirenes. Un cop retornats a la superfície, els esperava un vaixell de vapor que els va acollir amb cortesia. Amb la Lluna de fons, és clar; presidint l'escena. </p>Kurmàhttp://www.blogger.com/profile/13792067221575907497noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-20071216.post-13298993140086690992008-10-09T22:36:00.009+02:002008-10-11T14:31:43.767+02:00GRANS ESCENES DE CINE -4-<div align="justify"><span style="font-size:130%;"><span style="font-size:100%;"><strong>El jove Frankenstein</strong> és una pel·lícula extraordinària. Dirigida per Mel Brooks, és una paròdia del cinema de terror en què els principals protagonistes són Gene Wilder (sublim actuació) en el paper de Dr. Frankenstein, Marty Feldman (mític Igor; el seu gep va canviant de costat durant la pel·li) i Peter Boyle com a Monstre. El film té una sèrie d'escenes fabuloses. Aquí en teniu una. Amb subtítols per a sords...</span> </span></div><span style="font-size:130%;"></span><p><br /><span style="font-size:130%;"></span><br /><span style="font-size:130%;"><object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/pu1DMSqTLyk&hl=en&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><embed src="http://www.youtube.com/v/pu1DMSqTLyk&hl=en&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object><br /><br /><span style="color:#00cccc;">- Ara entraré aquí dins. Acosteu-me l'espelma. </span><br /></span><span style="color:#00cccc;"><br /></span><span style="font-size:130%;">- No!!!<br />- Sí!!!<br /></span><br /></span><span style="font-size:130%;"><span style="color:#00cccc;">- L'amor és l'unica cosa que pot salvar a aquesta pobra criatura. I jo el convenceré que és estimat encara que em costi la meva pròpia vida.<br />- És igual el què sentiu aquí dins. No importa si els meus crits són cruels o terrorífics. Sobretot NO OBRIU AQUESTA PORTA o tirareu per la borda tot el treball que haurem fet abans. Ho heu entès?</span> </span><span style="font-size:130%;"><br /><span style="color:#00cccc;">- NO-OBRIU-AQUESTA-PORTA.</span><br /><br />- D'acord, doctor.<br />- El meu condol...<br /><br /><br />Un cop dins.......<br /><br /><br />- Aaaaaaaaaaaaaaaaaaah!!<br /><br /><span style="color:#00cccc;">- Deixeu-me sortir d'aquí dins, per Déu! Deixeu-me sortir! Què passa? No heu entès que abans estava fent una broma! No sabeu el què és una broma o què? Hahahahaha. Per Déu, treieu-me d'aquí! Obriu aquesta maleïda porta o us arrencaré el vostre cap podrit quan surti. Mama!</span><br /><br />- Nain!<br />- Aaaaaaaaaaaaaaah!<br /><br />- </span><span style="font-size:130%;"><span style="color:#00cccc;">Hola estimat! Ets preciós, ho saps? La gent se'n riu de tu, la gent t'odia. Però saps per què t'odia? T'odien perquè et tenen enveja.<br />Mira't bé: aquesta cara de nen, aquest dolç somriure. Vols que parlem de les teves capacitats físiques? Vols que parlem dels teus ideals olímpics? Ets un Déu! I escolta'm bé: tu no ets cap dimoni. Ets bo!!</span><br /><br />Uhhhh (plors desconsolats)<br /><br /></span><span style="font-size:130%;"><span style="color:#00cccc;">- Bon xicot, bon xicot... Ets el fill d'un àngel. (.....)<br />- T'ensenyaré, et mostraré cada paraula, cada frase, cada moviment, cada cosa.... Junts, tu i jo, farem la major contribució a la ciència des del descobriment del foc!</span><br /><br />- Dr. Fronkensteen, necessita ajuda?<br /><br /><span style="color:#00cccc;">- El meu nom és... Frank-ens-tein!!!!!!!!! (amb cara de desquiciat)</span><br /><span style="color:#00cccc;"></span><br /><br /><span style="color:#ffffff;">Young Frankenstein (1974)</span></span> </p>Kurmàhttp://www.blogger.com/profile/13792067221575907497noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-20071216.post-42378220138090552492008-09-29T23:34:00.004+02:002008-09-30T00:25:35.640+02:00LLISTES - 2 - The Strokes1. Someday<br /><br />2. Juicebox<br /><br />3. Last night<br /><br />4. You only live once<br /><br />5. Heart in a cage<br /><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/cbRe5mxR0q0&hl=en&fs=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/cbRe5mxR0q0&hl=en&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object>Kurmàhttp://www.blogger.com/profile/13792067221575907497noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-20071216.post-31737429197096353032008-09-28T21:04:00.005+02:002008-11-21T22:22:37.043+01:00BRUNO ORO<div align="justify"><span style="color:#ff6600;">La gent està molt grillada. I el problema és no assumir la part de bogeria que tots tenim perquè tots l'hem de deixar anar una mica aquesta part de bogeria. No l'hem d'ocultar ni refrenar. Per això penso que parlar sol és una gran cosa, és una cosa molt necessària parlar sol.<br />Jo crec que l'humor ha de ser una combinació de surrealisme, veritat (és a dir agafar la realitat i mostrar-la tal i com és) per llavors sortir d'ella. Absurd, surrealisme i còpia.</span></div><br /><br /><object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/8XbFl-_HEgY&hl=en&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><embed src="http://www.youtube.com/v/8XbFl-_HEgY&hl=en&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object><br /><br />Bruno Oro és un actor camaleònic que és capaç d'interpretar una vintena de personatges totalment diferents l'un de l'altre en un dels espais televisius d'aquesta tardor: VINAGRE. Al costat de Clara Segura, mostren una realitat tan convencional com la de qualsevol de nosaltres i l'esmicolen a bocins amb la presència d'un seguit de personatges inquietants, delirants i cretins a estones.Kurmàhttp://www.blogger.com/profile/13792067221575907497noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-20071216.post-5648889510106355212008-09-25T23:36:00.003+02:002008-09-25T23:39:42.256+02:00GRANS ESCENES DE CINE -3-Paul Newman fent el cràpula en una partida de pòquer en un tren: "Eso le pasa por querer farolear". Aquesta frase ja forma part de l'imaginari col·lectiu de molta gent.<br /><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/pJAYBetpE5c&hl=en&fs=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/pJAYBetpE5c&hl=en&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object><br /><br /><br />EL GOLPE (1973)Kurmàhttp://www.blogger.com/profile/13792067221575907497noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-20071216.post-19337708391135052482008-09-25T22:33:00.004+02:002008-09-25T23:10:32.513+02:00LLISTES - 1 - Bases (Barça)Base = cervell, entrenador a pista, coneixedor del joc i de l'equip, intel·ligència, genialitat, visió, passada, assistència... ARTISTA!<br /><br />1. Sarunas "Saras" Jasikevicius<br /><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/5Cpra4tmEiE&hl=en&fs=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/5Cpra4tmEiE&hl=en&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object><br /><br />2. Juan Ignacio "Pepe" Sánchez Brown<br /><br />3. Alexander "Sasha" Djordjevic<br /><br />4. Shammond Williams<br /><br />5. Salva DíezKurmàhttp://www.blogger.com/profile/13792067221575907497noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-20071216.post-40744943927979276042008-09-17T23:50:00.002+02:002008-09-18T00:02:28.518+02:00GRANS ESCENES DE CINE -2-Louis de Funes en acció. <br /><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/rEUcFf7PgFY&hl=en&fs=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/rEUcFf7PgFY&hl=en&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object><br /><br />LAS AVENTURAS DEL RABBI JACOB (1973)Kurmàhttp://www.blogger.com/profile/13792067221575907497noreply@blogger.com0