17 de setembre 2008

SSSHHHHHHHHH

No podria explicar-t'ho en paraules. Ni molt menys posar-hi veu.
Sí sé però, que la lluita està oberta, que correré per una platja infinita fins a quedar exhaust, rebentat, amb el cor a mil. Llavors (dret però amb les mans sobre els genolls), miraré enrere, amb gotes de suor calenta front avall. I del silenci més aclaparador començarà a sonar una cançó. Primer serà imperceptible però anirà agafant volum. Un so que acabarà sent eixordador i de densitat creixent...