EPISODI 2

Dimecres 20 Agost 2008 (20 08 2008) 12:05 PM

A l'oficina es respira tranquilitat: 0 clients. La companya enganxada al telèfon no és conscient de la que ens caurà al damunt en pocs segons... I jo tampoc...
Fem entrar un home amb ulleres i mirada cansada d'una edat aproximada de 50-55 anys i prim com una canya de pescar. El seu rostre també està repercutit pel pas dels anys o per ves a saber què... Un cop tenim el personatge a dins ens adonem que està fumant. Jo mateix li dic:

"Caballero, aquí dentro no puede fumar"

Ell, obedient, surt al carrer, llença la cigarreta de tabac negre i torna "cap dins".

"Quiero abrir una cuenta"

Després d'un tiki-taka de preguntes curtes per part meva i respostes encara més curtes per part seva, em treu un ganivet de cuina gastat, rovellat. M'amenaça amb la seva mà dreta amb l'arma blanca i amb l'esquerra em treu una bossa negra i em diu que l'ompli de billets. La companya penja el telèfon. Allò no pinta bé. Ha començat l'espectacle!

Li dic que no tenim diners als calaixos. L'home que a més de tenir la mirada cansada ara la té perduda decideix envair el nostre espai. Ganivet en mà, va obrint tots els calaixos (el tenim just al costat!!) com buscant el setè cel, fins que efectivament s'adona que, de moment, està fracassant...

Finalment (pensant bàsicament en la nostra integritat física) s'endú un botí després d'entregar-li uns quants billets de la màquina dispensadora. Fent-ho, evidentment, per petició expressa seva. No hem d'oblidar el petit detall: porta un ganivet a la mà i no sembla que sigui per pelar cebes o trinxar all i julivert. Mentrestant ens va comentant la jugada: que necessita els diners, que no vol fer mal a ningú, que està molt malament...

Ha arribat l'hora de dir adéu també. Com a mínim és educat i es despedeix amb un:

"Adiós y gracias"

I jo penso llavors dues coses.

1. Gràcies i perdona
2. Sort que no ha vingut a esmorzar cap dels companys de birra d'ahir!