BAKER’S BLUES

Aquesta és la història d’un forner. La història trista d’un forner humil de 52 primaveres. Un home de nacionalitat uruguaiana amb dona i set fills que regentava un forn acabat de remodelar just davant del meu lloc de treball. Horari: 6 del matí fins les 23:00. El negoci (el capital) estava a mans de sa germana. I “desavinencias irreconciliables” amb ella l’han fet abandonar.
Discussió amb la capitalista? Mala organització? Apropiació de gènere? Números vermells? Problemes amb les drogues? Maltractament verbal als empleats? Potser tot plegat? Aquestes en podrien ser algunes de les causes. Hi ha gent amb la llengua molt llarga. Qui sap…
Jo el recordo com una persona amb un somriure perpetu, sempre amb una broma plena d'enginy treient-se del barret i amb un regal especial per tu…
Pel barri diuen que ja ha marxat lluny de la Ciutat. Buscant un lloc, iniciant el seu llarg viatge. Buscant l'enèssima oportunitat en algun lloc una mica menys hostil i un punt més humà. “Que te vaya bonito Idemar!”

PD: Ara el forn tanca a les 14:00.