QUE NOCHE LA DE AQUEL DÍA
Va ser una nit estranya. Plena d'elements extraordinaris. Després de passejades que semblaven interminables amunt i avall tots dos junts, jo em notava nerviós, fins i tot tens. El Moment s'apropava. Sí; no. Potser sí... O potser no. I a l'últim instant, quan ningú hagués apostat ni un cèntim per mi, m'ho vaig jugar el tot pel tot, arriscant-hi el coll. Ja saps de què parlo, oi?
3 Comments:
de futbol, no?
No. Sempre bàsquet...
si, si, i com a la vida jugues amb el 10... :)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home