27 de maig 2006

SOMNÍFERS AL METRO ( II )

S’obren les portes del vagó i només hi entra un individu baixet i amb caminar decidit que em recorda a algú. La seva cara m’és familiar… Porta barba de 2 dies i vesteix amb camisa i texans gastats. Passa per davant meu i agafa una guitarra que habitava al meu costat esperant que algú la prengués i l’utilitzés. No m’hi havia fixat en això. Tenia una guitarra al costat i no me n’havia adonat. L’home en qüestió es calça àgilment l’instrument a l’espatlla quan el vagó torna a quedar tancat (després del perceptiu piiiiiiip piiiiiiiip piiiiiiip avisant a tothom que el tren és a punt de marxar…) Immediatament després, les llums s’afluixen i apareix del fons de l’habitacle un focus que raja una llum blanca que il·lumina només el personatge en qüestió. El pal central on la gent s’agafa per mantenir l’equilibri pren forma de micròfon i la caixa amb l’extintor es converteix en nevera plena de cerveses. N’agafo una (o dues) mentre l’home afina l’instrument (musical) i la veu. El ciutadà sudamericà i company de trajecte s'ha evaporat inexplicablement en un obrir i tancar d'ulls... Els altres bancs es fonen i es converteixen en taules baixes i del final del vagó es desplega mecànicament un petit escenari. És aleshores que el reconec: no m’ho puc creure! És realment increíble! És ell! És en Bruce Springsteen! És The Boss!!! Comença a acariciar la guitarra amb els seus dits. No tinc temps ni per al·lucinar perquè l’espectacle ja ha començat. Només ell, la música i jo (i les birres). Se’n desprenen uns acords suaus però ràpidament reconec la cançó i m’hi capbusso. Pura màgia. Si us plau, que ningú em robi aquest moment, penso:

I'M GOING DOWN - BRUCE SPRINGSTEEN

We sit in the car outside your house, whoah
I can feel the heat coming ’round
I go to put my arm around you
And you give me a look like I’m way out of bounds
Well you let out one of your bored sighs
Well lately when I look into your eyes
I’m goin’ down...
We get dressed up and we go out, baby, for the night
We come home early burning, burning in some fire fight
I’m sick and tired of you setting me up, yeah
Setting me up just to knock-a knock-a knock-a me down
I’m goin’ down...
I pull you close to me baby, but when we kiss I can feel a doubt
I remember back when we started
My kisses used to turn you inside out
I used to drive you to work in the morning
Friday night I’d drive you all around
You used to love to drive me wild, yeah
But lately girl you get your kicks from just driving me down
I'm goin' down down down down
I'm goin' down down down down

4 Comments:

Anonymous Anònim said...

Hi haurà tercera part? :D

7:12 p. m.  
Blogger Kurmà said...

of course ;)

5:48 p. m.  
Blogger Modgi said...

Jo un cop vaig trobar-me una estudiant d'erasmus al metro que em va dir: 'mira com bruts els pits tinc'.

Modgi - elpitdepollastre.blogspot

1:49 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Son moments que semblen perduts, pero realment son moments que guanyes a la vida...xq pensar inmers en tu mateix et fa creixer!

3:49 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home