19 de febrer 2006

POSTEJAR ( i II )

Ahir vam guanyar el nostre sisè partit de la temporada. El partit va ser lletjot però esdevenia essencial si volem salvar la categoria.
La particularitat del cas és que vaig poder disfrutar d'alguns minuts jugant -no us ho perdeu amics- d'alerpivot (jajaja).
Ja sabeu que tinc una debilitat especial per jugar prop de l'anella i per fer-ho d'esquenes a la mateixa.
L'entrenador em va donar l'oportunitat i jo no m'ho vaig pensar. Només és qüestió de canviar el xip i jugar d'una altra manera: més agressiu, sense por al contacte físic, més contundent...
Aquesta temporada he tingut la sort que m'han fet jugar de base, d'escorta, d'aler i d'alerpivot. Hi ha jugadors que això pot suposar un trasbals per ells però jo m'ho prenc com un luxe: augmentant el meu nivell de motivació i mantenint l'autoexigència sobre la pista a la vegada que em permet (als meus 26 anys) seguir evolucionant i posant en pràctica aspectes del joc que per mi són nous en l'execució (no tan en la teoria).
En definitiva, puc continuar en l'aprenentatge de l'esport que més m'agrada.
Foto: 10, la meva samarra.