04 de febrer 2006

CONTUMÀCIA

Quan anava a l'escola (IPSI, IPSI!) tenia un professor de matemàtiques amb passat militar però amb una capacitat per ensenyar i per convèncer (i no imposar) inhabitual. Sembla paradoxal i més veient el personal militar que es mou per les cavernes (perdó, volia dir casernes) últimament. Bé anem al cas. Apart de números, equacions, teoremes de Pitàgores, Betes, Alfes i altres inutilitats també ens alliçonava, a mitja classe, amb conceptes més pràctics com el sentit comú o la contumàcia.
Del sentit comú sempre ens deia amb to burleta i mig enfotent-se que era "el menys comú del sentits". Es referia a nosaltres.
La paraula contumàcia la vaig sentir per primer cop de la seva boca: reiteració de l'error. És com dir-te que ets rematadament tonto refinadament.

AUTOCENSURAT

En fi: Estem pintats però seguim al peu del canó. (Avui poden passar coses...) (Al final no ha passat res)