BULLETS OVER BROADWAY

"Bales sobre Broadway" és una pel·lícula signada pel gran (gegant, enorme, immens!) Woody Allen que va veure la llum l'any 1994. És una comèdia extraordinària i divertida que fa uns dies vaig tenir el plaer de visionar des del llit de casa (la tecnologia avança a una velocitat extraordinària). Està ambientada en el Broadway dels anys 20 on les bandes de gàngsters volien fer-se els amos de la ciutat i controlar els mercats d'armes i d'alcohol a base de gastar molta munició...
El film ens mostra les minúcies d'una obra de teatre escrita per un autor jove (paper protagonitzat per John Cusack), idealista, utòpic, que es pensa que és un gran artista i que tot i que no vol fer concessions, finalment ha de cedir i la seva obra és retocada per tots els actors però sobretot pel personatge d'un "macarrilla" de segona divisió que li referà l'obra de dalt a baix.
En David Shayne, així es diu el protagonista, farà la primera concessió acceptant a contracor que una actriu de cabaret sense cap talent interpreti un dels papers importants. Resulta que és la xicota d'un dels gàngsters de la ciutat. El que posa els bitllets necessaris per produir l'obra. Se l'ha d'empassar... El guardaespatlles de la noia és el millor personatge del llargmetratge. Interpretat per Chazz Palminteri, en Cheech no es perd ni un sol assaig perquè així li ho mana el seu cap. És ell qui paradoxalment modificarà tota l'obra d'en David amb un instint artístic inhabitual per un ésser que la seva principal afició és jugar als daus o acabar amb un parell de trets amb qualsevol que li hagi fet una mala passada al Senyor Valenti (capo). És curiós observar com és en Cheech qui defensarà de totes totes el que ell considera que és a la fi, la seva Obra. Fins i tot assassinarà si ho creu convenient i no cedirà davant ningú. (a diferència del creador de l’obra)
La pel·lícula gira al voltant d’una pregunta, què passa per davant: si l’Art o l’Ésser Humà. Si és tolerable que una actriu de pacotilla et trituri la teva creació artística. Què va primer una vida humana o l’Art? Seríem capaços de defensar fins i tot amb la pròpia vida el nostre fet artístic? Per escenificar això, al principi del film es reprodueix una tertúlia de cafè en que els participants divaguen sobre aquestes i altres qüestions “transcendents”.
Posen un exemple: “Imaginamos que se quema un edificio, puedes entrar corriendo y salvar una sola cosa o el último ejemplar de las obras completas de Shakespeare o bien un ser humano anónimo.
- No se puede dejar al Mundo sin esas obras. (diu un)
- Es un libro, es un objeto inanimado! (exclama una altra)
- No es un objeto inanimado, es Arte. El Arte es Vida (li etziba el d’abans)”
És una pel·lícula 100% recomanable amb una banda sonora apropiada i que us transportarà a l’època de la Llei Seca tot reflexionant sobre fins on pot arribar la defensa de l’Art. S’hi val matar per defensar l’obra perfecta? Encara que la víctima t’estigui enfonsant el teu treball, ha de morir per això?
Bé, us emplaço a què un dia aneu al videoclub, llogueu la peli i ja em direu el què.

Algunes frases:

- Dos martinis por favor, muy secos.
- ¿Cómo sabe lo que bebo?
- Ah! ¿También quiere uno? Pues tres.

- Hay que hacer lo que hay que hacer.

- Cuando te enamoras, te enamoras del artista o del hombre?

- Evitemos las confusiones: o le das más diálogo o te clavo las putas rodillas en la pista de baile...