LA FRASE MALEÏDA ( III )

"Ara heu de posar en comú el que heu estat fent els dos grups i decidir quins és el millor objecte entre els dos triats (un cada grup) i el pitjor."
D'entre els dos escollits, ens decantem (després de potser 30 minuts de deliberacions) per la bola del món com a siginificat de la vida i, en definitiva, de les persones. Jo he defensat tan bé com he pogut l'altre candidat (els llibres). La gent filosofa sobre el tema. El més important però és que pocs candidats participen activament. Això sens dubte em beneficia. Un cop hem decidit que la bola del món és el nostre objecte, la Rosa (la consultora) ens explica el següent pas, l'últim, el definitiu. Es tracta de dir eslògans, adjectius o frases sobre la bola del món; com si nosaltres l'haguéssim de vendre. El matís és que cadascun dels candidats n'ha de dir un per estricte ordre de com s'asseu a la tarda. La ronda dóna voltes cap a l'esquerra. És a dir si començo jo, la següent a dir-hi la seva serà la noia asseguda just a la meva esquerra. Tenim només un comodí per si ens quedem en blanc poder passar-li el mort a algú altre. Només un. Si tornem a fallar quedem vetats i fora de la prova (que no de la dinàmica de grup). Durant les primeres voltes el "joc" és divertit. És una espècie de Frase Maleïda (Tres Pics i Repicó). Quan portem ja 7 o 8 rondes la imaginació s'esgota... Em nego a dir tonteries. Cada cop sembla que tot vagi més ràpid i que hi ha menys temps entre l'eslògan que acabes de dir i el següent. La gent acaba dient sensesentits. Jo m'hi nego. Em treuen el comodí. Maleït sigui! Ja em torna a tocar... No em ve res al cap... Se m'esgota el temps... Ja em toca! No sé que dir. Em rendeixo. La consultora em diu que tinc 15 segons encara. Abandono! M'ensenya una targeta vermella...
Al cap de poc es dóna per acabada la dinàmica de grup. Sóc l'últim en sortir de la sala amb un regust de boca amarg. He estat un dels dos que ens hem quedat en blanc. Això no pinta bé... (to be continued)