LA FRASE MALEÏDA ( I )

Estic buscant feina. El sector financer (bancs i caixes) està en el meu punt de mira. Fa uns dies em van trucar d'una consultora especialitzada en RRHH i selecció de personal per realitzar una dinàmica de grup. Objectiu: ser un dels escollits per entrar fixe a Caixa Catalunya.
Així que ja em veus a mi, vestit amb "traje i corbata" anant cap a Rambla Catalunya (seu de la consultora) tot just després de dinar. Arribo al portal i coincideixo amb una altra possible candidata: ve amb l'entrepà encara al coll. Xerrem 15 segons; els que van de la planta baixa al segon pis amb ascensor. Ens presentem a recepció i ens fan passar a una sala amb una gran taula i on ja s'hi esperen 5 persones en un escrupolós silenci. Quina tensió! M'assec a la cadira més pròxima a la porta i no trenco el clima creat. Intento distreure el meu cervell en altres coses i observo l'habitació. Hi fa una calor insuportable... Va arribant la gent i quan hi som tots (13 en total) comença el xou. La Rosa (qui ens avaluarà) comença amb una breu intro de la seva empresa i de Caixa Catalunya. Molt bé. Tot fantàstic. Ens fa presentar a nosaltres. Tot bé: començo a controlar el neguit i tot flueix per canals positius. "Em dic Xavi Cormand, tinc 26 anys; encara estudio ADE (vaig obviar la paraula encara)..."
Un cop tots presentats (què poc originals: 3 Xavi's entre les 13 persones) ens expliquen en què consistirà la "prova"... (to be continued)

Foto: "Traje i corbata"