LA FRASE MALEÏDA ( II )

"Us repartirem uns sobres amb el dibuix d'un objecte a dins; es tracta de què agafeu bolígraf i paper i comenceu a escriure tot el que se us acudeixi sobre això. És un treball individual. Teniu 5 minuts."

Oído al parche. Em toca el dibuix d'un EXTINTOR. El lament només dura 10 segons. Em comencen a venir idees (si se'n pot dir així d'això). Foc = Problema. EXTINTOR = Eina que resol el problema. Extintor com a sinònim de resoludor de problemes. Haig de reconèixer que em va venir al cap la figura de Joan Gaspart com a etern "apagafocs" de Josep Lluís Núñez. Vaig eliminar voluntàriament i amb la major rapidesa possible el personatge de la meva ment. No s'hi valia a badar ni a fer el burru.

"Els cinc minuts han passat; ara dividirem el grup de 13 en dos i posareu en comú les idees que heu obtingut. Cada grup decidireu consensuadament quin és el millor objecte i el pitjor"

Això del millor i del pitjor, en base a què? -em vaig atrevir a preguntar.

"No admeto preguntes, com si no hi fos"

Malaputa! -vaig pensar jo.

El meu grup va triar el dibuix d'uns llibres (el millor objecte) com a símbol del coneixement, de la cultura, de la raó... i una escala de dos graons (com a pitjor).

Els altres es van decantar per una bola del món d'aquelles que et pots posar a la tauleta de nit com a làmpada (com odio aquesta paraula!), amb suport i amb eix giratori (com a millor) i unes sabates velles i desgastades (com a pitjor). (to be continued)

Foto: Esperpent, Amic Joan.