LA FRASE MALEÏDA ( VII )
El procés de selecció no s'atura i estic convocat novament a la seu central de la consultora (Rambla de Catalunya XX) per entrevistar-me personalment amb una tal Gisela Portbou. Segons la Rata Originària (company d'equip amb una mà de cartró però que ens ajuda moltíssim) la tal Gisela és una mala pècora. Li pregunto el per què, tot extranyat. Em comenta que ell va fer les proves per la Kutxa amb la mateixa consultora i que va arribar fins a l'entrevista amb Mrs portbou i que aquella estona amb ella va ser molt desagradable. M'explica que et posen en situacions delicades, que et fan preguntes per comprovar fins on estàs disposat a arribar. Em dóna 3 o 4 exemples:
"¿Vendries un pastís de xocolata a un diabètic?"
"Has de captar a un client que fa 2 anys no li vas donar un crèdit però ara li ha tocat la loteria (2 milions d'euros)"
"(...)"
Estic tota la setmana pensant en possibles respostes a aquestes situacions, comentant-ho a familiars, a amics, a l'E...
Tinc algunes posssibles respostes... però sobetot: el dia de l'entrevista ha de semblar ESPONTANI!
Arriba el dia. Sé que és el moment clau; segurament el més important. Si passés la prova hi ha una altra entrevisa però tinc entès que és quasi un tràmit.
Arribo 15 minuts abans. Faig tombs amunt i avall per Rambla Catalunya per fer temps. Quan en queden només 5 em planto davant el portal i respiro fons. Som-hi!
Em fan passar a una saleta petita. I em fan esperar. Al cap de pocs minuts entra la secretària (jove) i m'apaga la calefacció i em diu que si tinc més calor obri la finestra. "Si no t'hi tires per ella, clar!" afegeix. Em fa somriure; ho ha dit amb certa gràcia.
Per fi entren la Gisela "Mala Pècora" Portbou i una tal Anastàsia. Em comenten que l'entrevista serà breu. Procuro tenir al cap les respostes a les situacions xungues que em van explicar. L'entrevista transcorre i no apareix cap dels temes escabrosos i ens dediquem a comentar només el meu CV. Al cap de 25 minuts acabem, em donen les gràcies i ens acomiadem.
Tinc la sensació que no m'han donat l'oportunitat de competir amb els altres candidats i que ja estava descartat d'inici. Dimecres haig de trucar però no tinc bones vibracions...
Quan he sortit, he trucat a l'Ayma (veure ¿HI HA NOIES A MART?) que m'ha ensenyat el seu pis i hem xerrat. Després hem anat a fer un cafè amb l'Edu que també m'ha ensenyat el seu apartament.
Es fa fosc i torno caminant sense pressa cap a casa (m'he quedat sense bateria al MP3; avui no hi ha cançoneta)
(to be continued)
Foto: La Rata Originària, Ximpanzè, Monk
"¿Vendries un pastís de xocolata a un diabètic?"
"Has de captar a un client que fa 2 anys no li vas donar un crèdit però ara li ha tocat la loteria (2 milions d'euros)"
"(...)"
Estic tota la setmana pensant en possibles respostes a aquestes situacions, comentant-ho a familiars, a amics, a l'E...
Tinc algunes posssibles respostes... però sobetot: el dia de l'entrevista ha de semblar ESPONTANI!
Arriba el dia. Sé que és el moment clau; segurament el més important. Si passés la prova hi ha una altra entrevisa però tinc entès que és quasi un tràmit.
Arribo 15 minuts abans. Faig tombs amunt i avall per Rambla Catalunya per fer temps. Quan en queden només 5 em planto davant el portal i respiro fons. Som-hi!
Em fan passar a una saleta petita. I em fan esperar. Al cap de pocs minuts entra la secretària (jove) i m'apaga la calefacció i em diu que si tinc més calor obri la finestra. "Si no t'hi tires per ella, clar!" afegeix. Em fa somriure; ho ha dit amb certa gràcia.
Per fi entren la Gisela "Mala Pècora" Portbou i una tal Anastàsia. Em comenten que l'entrevista serà breu. Procuro tenir al cap les respostes a les situacions xungues que em van explicar. L'entrevista transcorre i no apareix cap dels temes escabrosos i ens dediquem a comentar només el meu CV. Al cap de 25 minuts acabem, em donen les gràcies i ens acomiadem.
Tinc la sensació que no m'han donat l'oportunitat de competir amb els altres candidats i que ja estava descartat d'inici. Dimecres haig de trucar però no tinc bones vibracions...
Quan he sortit, he trucat a l'Ayma (veure ¿HI HA NOIES A MART?) que m'ha ensenyat el seu pis i hem xerrat. Després hem anat a fer un cafè amb l'Edu que també m'ha ensenyat el seu apartament.
Es fa fosc i torno caminant sense pressa cap a casa (m'he quedat sense bateria al MP3; avui no hi ha cançoneta)
(to be continued)
Foto: La Rata Originària, Ximpanzè, Monk
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home