SOMNÍFERS AL METRO ( III )

En Bruce baixa a Hospital Clínic no sense abans signar-me i entregar-me la seva guitarra. Quan està atravessant les portes del vagó per abandonar-lo es creua, espatlla per espatlla, amb un altre home. Just quan ell abandona el recinte, entra l'altre. És en bo d'en Neil. Neil Finn!! Mare meva!! El cantant de veu trencada dels neozelandesos Crowded House! Amb una "txupa" de cuir i uns texans negres apretats. No és gaire més alt que en Bruce. S'asseu a la taula de just davant meu. Del sostre cau una copa, un combinat. Amb la seva mà dreta l'agafa just abans de que caigui a terra. Veu la meva (és meva ja) guitarra i me la roba (me la deixo robar). Se la posa en posició preconcert. Hi ha menys llum que abans; de fet quasi no n'hi ha. Només la que fan unes espelmes estratègicament col·locades. Qui les hi haurà posades...? Els gestos d'en Neil són d'aquell que sap que és bo fent el que fa. Traspua seguretat. I mentrestant, el vagó, a tota velocitat, creua Barcelona. Comença a cantar, entonant una estrofa que conec perfectament:

SHE WILL HAVE HER WAY - NEIL FINN

I might be old but I'm someone new she said
I'm so sore that I could cry always
in the night lay your tired arms
she will have her way
somehow I will still believe her
it's the life I've been frightened of she said
deathly silence and especially the dark
feels like I am heavy and my spirit has died
she will have her way
somehow I will still believe her
she will have her way
one day I will come back
still no end in sight
though I travel far and wide
a dying man is doing time
thinker, soldier terrified
and she will have her way
somehow I will still believe her
she will have her way
one day I will come back