LA MOTO

Com alguns de vosaltres ja sabreu, farà cosa d'un mes em vaig comprar una moto. De segona mà. Em va costar uns 200 euros i 300 més reparar-la. Fins aquí correcte. Després de 3 dies d'anar-la a buscar al taller (gràcies i perdona Querol), em llevo un dilluns pel matí i em trobo la meva Skipper 125 sense un retrovisor, amb la matrícula arrencada i amb tot de desperfectes a la carcassa. Es veu que una tal Rosa Maria Rojo Vilas (ofereixo molts Pounds per la seva calavera) s'havia endut per davant la meva moto i 11 més amb el seu cotxe. Després de molts tràmits, de trucades a l'asseguradora pertinent i fins i tot d'emprar una identitat falsa (el nom de la moto encara anava a nom de l'antic propietari: Cristòfol A. G.), la FIATC va autoritzar-me a portar la moto al taller per peritar-la tant aviat com fos possible... Fantàstic!

L'únic inconvenient era traslladar el vehicle des de casa meva (tocant la Monumental) fins al mecànic (carretera de la Bordeta, prop del mític i entranyable Toledo). La moto funcionava, però circular sense assegurança, sense la fitxa tècnica del vehicle, sense anar a nom meu i sense la matrícula del darrere era, convindreu amb mi, temerari.

Estava decidit a fer-ho, però.

Després d'aconseguir un casc (sense finestreta, mercès i disculpa Medir Tejado) vaig baixar un dimecres al vespre al carrer, vaig observar "la cosa" i em vaig autoconvèncer que no passaria res i que la Guàrdia Urbana estaria fent els carajillos de quarts de deu de la nit...

"He posat la clau i he donat contacte... Tot bé... Surt molt fum blanc del "tubu descape" (malament!)... Em poso el casc, trec el cavallet... Giro el cap i em topo amb una patrulla dels Mossos d'Esquadra davant dels meus nassos que des del cotxe s'adonen ràpidament que manca la matrícula a la meva moto..." Txan Txan Txan Txan Txan (peli de por)

Em pregunten: "¿A dónde vas?" (em sobta que sigui en castellà, creia que els Mossos portaven barretina i bevien en porró...) "No, no, acabo de llegar (apagant ràpidament l'Skipper)" "¿Ah, y de dónde vienes?" (pregunta al més pur estil Pelegrí Pelegrí Pelegrí) "No, no, es que me iba pero al final no" (Acorralado!) Els hi he resumit el meu cas i m'han desitjat sort en la meva travessia per Barcelona sense documentació.

Al final he arribat a bon port i he deixat la motocicleta davant del taller. Demà, la deixaré al mecànic."