LA HISTÒRIA

Aquesta és la història de........... una ensopegada.
Havia comprat el diari abans de pujar el bus. Durant el trajecte l'havia fullejat i havia deixat pel final les millors pàgines: les de bàsquet.
El gran vehicle vermell, després de tombar per Còrsega, s'havia aturat abans d'arribar al carrer Urgell. Era el moment d'abandonar-lo i enfilar a peu el camí planificat.
Amb el diari entre mans llegia concentrat un anàlisi molt interessant sobre la mentalització d'un jugador croat en un prematx de Lliga Europea; quan de sobte el meu peu dret topava amb algun objecte que jo, despistat de mena, havia obviat. Això em va originar un desequilibri que em va durar tres passes fent com si ballés una espècie de dansa africana molt particular. Mig metre més enllà i per sort encara en peu, vaig tornar enrere bàsicament per dos motius: 1r. Volia analitzar in situ el perquè de la meva ensopegada: resulta que una maleïda llamborda* s'havia sobreposat a una altra generant un desnivell d'un parell de centímetres decisius. 2n. Recular descalç per recuperar la meva bamba que havia quedat atrapada a la fatídica trampa de la vorera.

I és que ja ho deia aquell: "Si lees, no conduscas"

* " Porque cuando se llovía (...) hemos puesto unos "llamobrdins" "

by Nuñes, un crack