CAMISA DE FORÇA

M'acabo de quedar tancat a l'habitació. Sí amics, en aquests precisos instants estic reclòs a la meva pròpia estança. El mànec de la porta no es deixa dominar i malgrat els meus esforços (ho he intentat del dret, del revés, amb les mans apretant cap endins, cap enfora, amb un peu pressionant la porta, donant cops amb l'espatlla) no cedeix. Finalment em rendeixo. Ho intento per últim cop amb un DNI (al més pur estil McGiver). No hi ha fortuna. Estic empresonat a casa meva, dins la meva habitació, a l'espera de que alguna ànima caritativa o àngel diví em vingui a rescatar. És gruixut això, amics.

Potser és que DéuNostruSenyor, a la vista del meu comportament, ha decidit privar-me de llibertat. O potser em vol protegir dels mals i de les desgràcies del món exterior més enllà d'aquesta porta. Una porta d'uns 15 centímetres de gruix que em té presoner. Centímetres que ara mateix em separen de ser lliure.