HISTÒRIA AMB DOBLE FINAL

I de cop va entrar ell (el malfactor, el delinqüent, el lladre, el malparit, el desesperat, l’atracador). S’havia colat a l’oficina darrere d’un client habitual amb un passamuntanyes i tot posant-li una navalla al coll es dirigia a mi en els següents termes: “Dóna’m la pasta imbècil, dóna’m 3000 euros o li rebento el coll. Ràpid collons que vinc amb el mono i no estic per òsties”


FINAL 1:
“Treu la navalla del coll del sr. Pons, si us plau” vaig dir.
“No em toquis la pebrotera i comença a treure billets per la màquina” va contestar espitós.
“No m’has sentit? Guarda a la butxaca el teu ganivet de tallar cebes” li deia saltant el mostrador i posant-me dret al seu costat al vestíbul de l’oficina.
“Vols guerra, mitjaòstia?” m’amenaçà tot deixant anar el sr. Pons i apuntant-me amb la seva navalla directament…
“Vigila que encara et faràs mal si intentes punxar-me amb això” mentre pronunciava aquestes paraules li vaig clavar una puntada dura, seca, als collons amb totes les meves forces que va doblegar-lo. Un cop a terra, immobilitzat pel dolor, vaig aprofitar per etzibar-li un cop de colze a la cara i treure-li el passamuntanyes.
“No juguis amb foc company i menys amb mi”


FINAL 2:
“Tranquil, tranquil” li deia nerviós.
“Estic molt tranquil. No em tornis a dir tranquil. I dóna’m la pasta o el forado” pronunciava aquestes paraules serrant les dents.
“Aquí al calaix només tinc bitllets de 5… Vols les monedes?” vaig preguntar.
“Sí, i ara comença a treure pasta per la màquina. Va!!!! Ràpid, desgraciat”
“Només puc treure 2.000 euros pel dispensador sense que es dispari l’alarma”
“Espavila o el punxo, GILIPOLLAS!!”
“Vols també la meva corbata? És de Zara però he pensat que al ser així fosqueta et faria joc amb el passamuntanyes”
“Posa-la també al sac”
“I els meus calçotets? No són de marca però t’ho juro me’ls he posat nets aquest matí…”
“Ho vull tot, CAGUMDEU. Posa corbata, camisa, americana, rellotge, calçotets, mitjons, dignitat”
“Va bé tot això?”
“Sí”
“I de regal una botelleta de vi gentilesa del banc. Veus com parlant la gent s’entén. Torna quan vulguis, amic!” li vaig dir aixcant-me a saludar-lo amb una mà i tapant-me les vergonyes amb l’altra.