04 de març 2009

MALES INFLUÈNCIES

Ja m’ho deia la mama: Vigila amb qui et relaciones, fill!!
I jo va i caic de 4 potes a la trampa.
M’explicaré:
El meu coleguita goodalien l’altre dia em va revelar un dels seus vicis inconfessables: passejar-se per l’FNAC en busca de llibres i CD’s en oferta. En principi em va semblar una bona idea, però ¡¡Alerta, navegants!! ¡¡Això és molt perillós!! (sobretot per les butxaques humils i foradades, com la meva).
I res, què fas un dijous de vacances al matí…? Excursió cap a l’FNAC!!!!!
Us relataré com funciona el tinglado.
Vas passant pels stands que posa (SELECCIÓ FNAC - OFERTES) i de cop hi veus: Dookie de Greenday per 5,95 i penses que un dels grans discos dels 90’s no pot faltar a la teva discoteca particular. Total és barat i per mil peles no s’acaba el món. Molt bé correcte, agafes el CD. No passa res, penses. Però això només és el principi perquè segueixes mirant: Hot Fuss de The Killers per 6,95. Òstia no fotem, per 7 euros tens una de les millors obres d’aquests nordamericans. Vinga l’agafo… Vas fent via i et topes amb infinitat de discos clàssics, més actuals, independents i per un preu ridícul tens disc amb caràtula original (a vegades autèntiques obres d’art) i llibret amb les lletres de les cançons (idem comentari que la caràtula). Foo Fighters, Blur, Bruce Springsteen, The Cranberries, Franz Ferdinand, Alanis Morisette, The Strokes, Eagle Eye Cherry, Radiohead, … Per 6-7 yurops cada disc. I això us ho diu un usuari d’Ares convençut de baixar-se música per Internet i que no et costi ni un cèntim. El desig de convertir físicament en un disc (el que dèiem, original i ben presentat) allò que és immaterial (com la música) va poder amb mi.




Com us deia, perillosíssim, pels pempins que t’hi pots acabar deixant! I adictiu!
A part, hi ha una altra problemàtica a aquesta pràctica: es pot donar el cas de que remenant pels stands del temple FNAC trobis quelcom que et cridi l’atenció i t’agradi especialment i que NO estigui d’oferta (com em va passar a mi). No queda més remei que rascar-se la butxaca encara més i encarir la cistella final de la compra.
Total que la meva primera dosi em va sortir per 45 euros (3 discos i un llibre).
Doctor, ¿és greu, si no me’n penedeixo del què he fet?

4 Comments:

Blogger Eva said...

Si es que no es pot sortir de casa... a la que treiem un peu fora... es buiden les butxaques, i més si et trobes en un lloc que tot el que hi ha t´atreu o trobes coses "gangues" que saps que mai més trobaras a aquell preu...
L'era del consumisme... hi estem ben atrapats...
Una abraçada!!!

8:58 a. m.  
Anonymous moodycation said...

Cal actualitzar amb urgencia!

Firmat,
Rata pirata.

11:06 p. m.  
Anonymous Anònim said...

The killers?! no sabia que ara t'agradés la música "indie". Però que no ho saps que aquesta ja no existeix? Que la única música indie són les versions/aberracions de Coldplay que jo faig al menjador the casa meua? (i ho dic amb "u" que fa campesinu)

Salut

12:47 a. m.  
Blogger Kurmà said...

Allò de Coldplay va ser un atemptat, amic Pinzell!

12:57 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home