EPISODI -7-

Demà dia 19 de Desembre de 2008 és el dia del judici. Recordeu el que va pssar, no? (vegeu episodis anteriors). Estem citats a primera hora del matí.

Quan van ocórrer els lamentables fets, els responsables de l'assistència jurídica de l'empresa em van comentar que quan arribés el moment (ja ha arribat!) faríem una reunió amb els lletrats que portaven el cas per preparar l'audiència amb el jutge. Ja em trucarien, vam acabar acordant. Fantàstic! (vaig pensar). El judici és demà; això ha de quedar ben claret, per això ho he especificat a la primera fase que he escrit. Insisteixo perquè ¡atenció! és un matís cabdal que crec que cal deixar ben ressaltat. Doncs bé, els "meus" advocats no m'han trucat. Vaig ser jo el que vaig decidir posar-me en contacte amb ells la setmana passada després de saber via Mossos d'Esquadra l'hora exacta del Judici. Volia xerrar amb ells per pactar un dia per quedar i preparar les meves possibles respostes tot recordant la meva declaració inicial del dia dels fets. La seva resposta va ser: "Cap problema, podem quedar el dia abans, per la tarda, i ho mirem tot". El dia abans... (una mica just vaig pensar, però com a mínim tindré la matèria "fresca"). El dia abans és avui i òbviament no ens hem reunit. La meva trucada d'aquest matí ha anat d'aquesta manera:

Riing

Riing

(després de les tradicionals presentacions telefòniques i resta de frases obviables...)

X: "Com quedem demà pel judici que tenim?"

Lawyer: "Demà, com que en principi nosaltres no vindrem...

X: ¿? (Comorrrrrl?) "O sigui hi haig d'anar sol?"

Lawyer: "Sí, no vindrem, perquè l'acusació particular no pot entrar a la Sala"

X: (Candemorrrrrll, al·lucinació en mil colors)

Lawyer: "Podem recordar el que vas dir als Mossos ara per telèfon"

X: (Sí home sí, tranquils. Com que a l'oficina ara no tinc feina, ni pesats que vénen a buscar l'"aguinaldo").

Lawyer: bla bla bla bla. "Escolta'm si vols que vinguem demà, vindrem eh"

X: (aneu a prendre vent - aquí he posat originalment una altra cosa- però preferixo ser elegant). "Sí, vull que vingueu" (curreu una mica)

Lawyer: "Si ho prefereixes... Doncs quedem a les 10 a la porta dels Jutjats"

Resumint, demà haig d'anar al Jutjat Penal de Barcelona, trobar-me pressumptament amb els meus advocats, seure al costat d'un tio que em va amenaçar amb un ganivet a cara descoberta, tornar a veure-li el rostre de demacrat, segurament coincidir als passadissos amb els familiars de l'individu, jurar davant la Bíblia que diré la veritat, tota la veritat i res més que la veritat i aguantar estoicament preguntes estúpides d'uns advocats d'ofici.

Ah! I encara em fan un gran favor acompanyant-me a la porta de la Sala. Són tant amables...

LLISTES - 4- Vinagre (i els seus personatges)

1. Jacobo de Camps Martín: "pijoteras" hortera resident a la part alta de Barcelona. Els seus esports preferits són el Pitch & Putt, el pàdel, devorar tataky de tonyina i pimplar-se gintònics a una velocitat frenètica. Pateix d'accentuats tics racistoides i classistes. Li encanta fardar del Maserati del papà.

2. Noè: venedor de gelats i pescador d'una petita localitat de l'Alt Empordà (sembla ser que podria ser Cadaqués). És un gran entusiasta dels insults pensats i fabricats a la República Independent del Cap de Creus. El reconeixereu fàcilment perquè acostuma a portar gorra de mariner i camises gruixudes de quadres.

3. Yeral: professor de gimnàs obsessionat per tots i cadascun dels músculs que composen el seu cos. Es desespera amb alguns dels seus ineptes alumnes.

4. Gianfranco: tradicional futbolista italià sobreprotegit per la Mamma. El seu principal objectiu són les ties bones. Molt abans que fer gols en el terreny de joc.

5. L'home Rar: la nòvia d'aquest home és imaginària. Només existeix dins del seu cervell. De fet, ella potser sí que existeix pero és invisible a ulls de qualsevol altre mortal que no sigui el nostre Home Rar. Tots dos mantenen diàlegs hilarants, surten a sopar, van de compres... Com una parella "normal", vaja.

DELICATESSEN

Un nou descobriment: Delicatessen http://www.icatfm.cat/ (92.5 de 21:00 a 22:00)

Són moltes les cançons que m'han fet perdre el temps en aquesta vida i n'hi ha hagut moltes que m'han deixat amb la boca oberta més de cinc minuts seguits. Algunes m'han posat la pell de gallina i només dues o tres m'han fet plorar. Al Delicatessen m'agradaria compartir amb tu les cançons del temps perdut, les de la boca oberta i les de la pell de gallina. I no pateixis, perquè les que fan plorar se't plantaran al davant el dia que menys t'ho esperis.