LLISTES - 3 - Love of Lesbian
1. Universos infinitos
2. Noches reversibles
3. Maniobras de escapismo
4. La niña imantada
5. Mi personalidad
1. Universos infinitos
Aquesta és la història d'un viatge fantàstic a la Lluna. Ella l'estimava i ell li va fer un petó a la mà abans de pujar al zepelí. Un zepelí que els havia de dur a la Lluna en un viatge interespaial per galàxies desconegudes. Mentre es juraven amor etern, un grup de tres mariners mantenien a terra l'aparell amb un sistema rudimentari de cordes i politges. L'esdeveniment es va convertir en una gran festa. Aquell era el primer viatge a l'espai de la història i la gent que s'havia aplegat per veure-ho, ho celebrava tirant confetti i serpentines als viatgers. Una banda de pocs músics amenitzava el moment amb violes i violins. Les màximes autoritats de la regió no volien faltar a la cita. Allà hi eren el batlle, el governador i el bisbe de la província. Aquest darrer no s'acabava de creure com un munt de ferralla podia volar no només pel cel sino per l'espai intergalàctic. Havia arribat el moment de salpar. Que empiece el viaje ya! L'aparell s'enlairava i els millors desitjos i propòsits invadien el pensament de tots. El zepelí es mantenia en l'aire gràcies a la seva carcassa metàl·lica aerodinàmica i a dues petites hèlix a la part inferior i una de gran a la part superior. Un tub d'escapament gegant expulsava el combustible utilitzat que s'havia convertit ja en estat gasós, en fum. Des de dalt del zepelí la nostra parella contemplava totes les estrelles de la Galàxia, una a una, amb un telescopi desplegable. També observaven com s'allunyaven del seu planeta blau i s'aproximaven al seu destí final. I premeditadament tots dos van saltar de la nau i queien, queien fent giragonses i tirabuixons en ple espai exterior. Ho havien calculat bé i al cap de poc aterrarien a la Lluna gràcies a un paraigües que feia també les funcions de paracaigudes. Fantàstic! El que no havien planejat era l'aparició d'una sèrie de criatures hostils només aterrar en territori llunar. Amb el mateix paraigües multiusos es van defensar com van poder dels petits monstres. Quan els colpejaven, misteriosament s'evaporaven. Però ells eren majoria i van aconseguir atrapar-los i lligar-los. La mort de la nostra parella semblava segura però van idear un pla de fugida que es va culminar escapant del satèl·lit a corre cuita amb un coet que era prop d'on eren. I van atravessar l'espai a més de 100 quilòmetres per hora (128 per ser exactes). I van recórrer milions d'estrelles i planetes fins ara mai vistos. Quan la benzina es va haver acabat, van caure en picat, enfonsant-se en un mar . I allí van conèixer Neptú. El rei del Mar els va oferir hospitalitat i protecció davant dels perills de les seves profunditats i els va convidar a espectacles protagonitzats per sípies lletges, calamars de mil tentacles, estrelles de mar i pops gegants. Es va fer tard i havia arribat l'hora de marxar i ho van fer amb una bombolla gegant impulsada per dues sirenes. Un cop retornats a la superfície, els esperava un vaixell de vapor que els va acollir amb cortesia. Amb la Lluna de fons, és clar; presidint l'escena.
- Ara entraré aquí dins. Acosteu-me l'espelma.
- No!!!
- Sí!!!
- L'amor és l'unica cosa que pot salvar a aquesta pobra criatura. I jo el convenceré que és estimat encara que em costi la meva pròpia vida.
- És igual el què sentiu aquí dins. No importa si els meus crits són cruels o terrorífics. Sobretot NO OBRIU AQUESTA PORTA o tirareu per la borda tot el treball que haurem fet abans. Ho heu entès?
- NO-OBRIU-AQUESTA-PORTA.
- D'acord, doctor.
- El meu condol...
Un cop dins.......
- Aaaaaaaaaaaaaaaaaaah!!
- Deixeu-me sortir d'aquí dins, per Déu! Deixeu-me sortir! Què passa? No heu entès que abans estava fent una broma! No sabeu el què és una broma o què? Hahahahaha. Per Déu, treieu-me d'aquí! Obriu aquesta maleïda porta o us arrencaré el vostre cap podrit quan surti. Mama!
- Nain!
- Aaaaaaaaaaaaaaah!
- Hola estimat! Ets preciós, ho saps? La gent se'n riu de tu, la gent t'odia. Però saps per què t'odia? T'odien perquè et tenen enveja.
Mira't bé: aquesta cara de nen, aquest dolç somriure. Vols que parlem de les teves capacitats físiques? Vols que parlem dels teus ideals olímpics? Ets un Déu! I escolta'm bé: tu no ets cap dimoni. Ets bo!!
Uhhhh (plors desconsolats)
- Bon xicot, bon xicot... Ets el fill d'un àngel. (.....)
- T'ensenyaré, et mostraré cada paraula, cada frase, cada moviment, cada cosa.... Junts, tu i jo, farem la major contribució a la ciència des del descobriment del foc!
- Dr. Fronkensteen, necessita ajuda?
- El meu nom és... Frank-ens-tein!!!!!!!!! (amb cara de desquiciat)
Young Frankenstein (1974)